Resultats de la cerca

Imatge d’una Verge representada dempeus i amb els palmells de les mans vers l’espectador Arxiu Mas Coneixem l’existència d’aquesta marededéu a partir d’una fotografia clixé MAC 33 297 que fou publicada en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona 1932, vol II, pàg 137 per l’autor de l’article que feia referència a la peça en qüestió Folch i Torres, 1932, vol II, pàgs 136-137 Tot el que es coneix de la peça és recollit per R Bastardes 1980b, pàgs 131-136, el qual l’adjudica al taller d’Erill L’any 1928, segons aquest autor, la imatge va ser descoberta a París per Folch i Torres i des de l’any…

Situació Igual com l’església de Sant Martí de Tarascó, aquesta església es troba situada a mig camí del castell i la parròquia de Besora, de la qual havia estat sufragània, i del cap del seu municipi, a Navès Mapa 292M781 Situació 31TCG910514 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera a primer terme L Prat Aspecte que ofereix l’interior de l’església L Prat És aconsellable seguir la pista que des de Tarascó porta directament a dues masies En total cal fer 3 km des de la carretera de Solsona a Berga i 1,700 km des de Tarascó Després de…

Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…

Situació Façana de llevant, molt modificada ECSA-M Catalan L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546183 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa XSB Història Del lloc de la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus, i acaba en un…

Nota © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Per extensió, s’aplica també al so musical en si La nota com a signe expressa el seu valor rítmic en funció de la seva figura rodona, blanca, negra, etc, i la seva acuïtat en funció de la seva posició en el pentagrama i la clau que el regeix Tant la forma com el nom han anat variant al llarg del temps notació En el tractat Dialogus de musica segle X, atribuït a Odó de Cluny, es troba la primera utilització dels noms de nota alfabètics en el sentit modern També hi apareix, per primer cop, la diferenciació tipogràfica b quadrada i b rodona dels…

La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda vescomtat de Castellnou El primer vescomte de Fenollet, Pere I…

Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…

Els illots de la costa eivissenca destaquen per la seva riquesa en plantes endèmiques i aus marines, i per les particulars races de sargantana que hi habiten En la illustració, Ses Bledes Ernest Costa Els illots occidentals de les Pitiüses 25, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Possiblement, les illes més interessants de la costa pitiüsa a excepció d’Es Vedrà són les de la costa occidental al nord, a prop de Balançat, l’illa Murada, alta, amb la seva misteriosa paret perimetral davant de Ses Balandres just al migjorn d’Albarca, Ses Margalides, encastellades sobre dos arcs…

La gralla Corvus monedula és un ocell comú als nostres camps, on se’l veu aixecar el vol en estols i parar-se a terra i també a les edificacions rurals Amida 33 cm, i encara que de lluny sembla d’un sol color, té el grap grisós, amb el capell negre, com mostra la fotografia d’un exemplar de Sarroca Segrià Té un crit característic Anna Motis La gralla és present als Països Catalans al llarg de tot l’any Falta o és accidental a les Illes, a les zones humides i més altes del Principat i el Rosselló, en una bona part de la costa meridional del Principat, i a tota la franja litoral del País…