Imatge d’una Verge representada dempeus i amb els palmells de les mans vers l’espectador.
Arxiu Mas
Coneixem l’existència d’aquesta marededéu a partir d’una fotografia (clixé MAC 33 297) que fou publicada en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (1932, vol. II, pàg. 137) per l’autor de l’article que feia referència a la peça en qüestió (Folch i Torres, 1932, vol. II, pàgs. 136-137).
Tot el que es coneix de la peça és recollit per R. Bastardes (1980b, pàgs. 131-136), el qual l’adjudica al taller d’Erill.
L’any 1928, segons aquest autor, la imatge va ser descoberta a París per Folch i Torres i des de l’any 1932 sembla que va passar a formar part d’una col·lecció privada de l’Amèrica del Nord. De llavors ençà es desconeix on és.
La imatge vesteix túnica, mantell i còfia, igual que la resta de les imatges de Maria que hem vist pertanyents als diferents conjunts de davallaments estudiats en aquest volum. La diferència principal entre la resta de les talles i aquesta desapareguda és la posició de les mans. Maria mostra les dues mans amb els palmells girats cap enfora i a un mateix nivell d’alçada sobre el pit.
La còfia, d’altra banda, també resulta estranya pel seu ornament (dues cintes creuades), i a més és una mica més apuntada per la part superior que les que porten la resta de les imatges de Maria que s’ha dit que provenien d’un davallament.
La part dels braços està remarcada per una sèrie de bandes paral·leles que disten tècnicament bastant de les observades, per exemple, en una altra de les imatges pertanyents segons Bastardes al taller d’Erill; em refereixo a les que figuren al mantell de la talla de sant Joan del davallament d’Erill.
Una part dels plecs del mantell (de tipus casulla) coincideix amb els de la talla del Fogg Art Museum (els plecs laterals en zigazaga), però no comparteix amb aquesta última l’estretament inferior de la túnica, ni tampoc els plecs davanters del mantell. Cap d’elles no porta marcades les bocamànigues del mantell, a diferència de la resta de les imatges de Maria dels davallaments ribagorçans.
És una imatge que, encara que presenta certs trets semblants a la resta de les talles de fusta afiliades per R. Bastardes al taller d’Erill, posseeix un halo que fa pensar en la possibilitat que hagués format part d’un altre tipus de conjunt escultòric diferent al davallament, potser d’un grup representatiu d’un sant sepulcre? En aquest cas hipotètic la datació seria molt més allunyada de la del segle XIII i també de l’estil romànic.
Comparteix, segons Bastardes (1980, pàg. 134) i juntament amb la descrita anteriorment —conservada al Fogg Art Museum—, el segon model de Maria dins els davallaments del taller d’Erill i és de factura encara posterior a aquesta última esmentada.
Bibliografia
- Folch i Torres, 1932a, vol. II, pàgs. 136-137
- Schälicke, 1975, pàg. 47
- Bastardes, 1980a, pàg. 44,1980b, pàgs. 131-136