Sant Quirze de ca l’Esteve (Navès)

Situació

Igual com l’església de Sant Martí de Tarascó, aquesta església es troba situada a mig camí del castell i la parròquia de Besora, de la qual havia estat sufragània, i del cap del seu municipi, a Navès.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG910514.

Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera a primer terme.

L. Prat

Aspecte que ofereix l’interior de l’església.

L. Prat

És aconsellable seguir la pista que des de Tarascó porta directament a dues masies. En total cal fer 3 km des de la carretera de Solsona a Berga i 1,700 km des de Tarascó. Després de passar la primera masia, i a mig camí de la de ca l’Esteve, dalt un turó que queda a mà esquerra, hi ha l’església de Sant Quirze. (JCT)

Història

Aquesta església era a la vall de Lord, dins l’antic terme del castell de Besora. No passà de capella rural dependent de la parròquia de Sant Sadurní de Besora.

Les primeres notícies que tenim d’aquesta capella són posteriors al segle XIII; en una consueta de l’any 1369 de la parròquia de Sant Sadurní de Besora quan es tracta del delme de les olives, s’aclareix que a Muntanyà i a Sant Quirze (“Sent Quiro”) aquest delme és entre el rector i les respectives esglésies. També s’hi fa constar que quan el rector de Besora anava a dir missa a Sant Quirze per la festa del patró de l’església rebia la quantitat de dotze diners.

El temple ha estat molts anys abandonat i sense culte. Recentment, els anys 1984 i 1985, l’edifici ha estat objecte d’una restauració i ha estat arranjat el seu aspecte exterior. (ABC-JCT)

Església

Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un arc presbiteral en degradació. L’absis s’assenta parcialment en un podi, superant un xic la forma semicircular, i el seu ràfec és format per una cornisa trapezoidal.

A la façana de ponent hi ha la base d’un petit campanar d’espadanya. Aquesta presenta signes evidents d’haver estat reformada.

A més de la porta d’accés, molt posterior, oberta al mur de migjorn, hi ha tres finestrals. Un al centre de l’absis, de doble esqueixada, amb l’arc superior monolític. Un altre d’iguals característiques, però d’esqueixada senzilla, a la part sud-oriental de l’absis. I, finalment, una finestra de creu al mur de ponent.

L’aparell ha estat fet amb carreus ben tallats i escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars, tant a l’exterior com a l’interior. En aquest, l’absis i l’arc preabsidal tenen una senzilla motllura que forma la imposta d’on arrenquen l’arc i la volta.

Tot i la seva senzillesa de petit edifici rural, el seu acurat aparell i la correcció en la seva construcció, indiquen una datació dins el segle XII avançat per a la seva erecció. (JCT-JAA)