Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Nancy Spero
Art
Artista plàstica nord-americana.
Es graduà a l’Art Institute of Chicago el 1949, on obtingué el doctorat honorari el 1991, i també al Williams College el 2001 Estigué casada amb el pintor Leon Golub 1922-2004, amb el qual visqué a Europa en 1959-64, i amb el qual compartí un concepte de l’art amb un alt grau de compromís, que en el seu cas la portà a denunciar la violència i, especialment, l’estreta relació d’aquesta amb el masclisme, aspecte molt manifest en les seves obres Coherent amb aquest missatge, fou molt activa en el moviment feminista dels anys seixanta El seu llenguatge, inicialment figuratiu, no està adscrit a…
Agrupació Catalans d’Amèrica
Entitat fundada a Barcelona el 1931 per a donar suport als catalans retornats d’Amèrica.
En fou president Josep Riera i Puntí, diputat d’Esquerra Republicana i antic president del Casal Català de Buenos Aires Des del 1936, l’agrupació fou presidida per Ricard Carreras i Valls , i Josep Conangla i Fontanilles fou nomenat representant del departament de cultura a Cuba i l’Amèrica Central Pretenia ajudar els catalans retornats d’Amèrica i també mantenir una vinculació institucional entre la Generalitat i els emigrats L’entitat obtingué de la Generalitat de Catalunya ajut per a les víctimes del terratrèmol de Cuba del 1931 Publicà el “Butlletí per als Catalans Absents de la Pàtria”…
Enric Cristòfor Ricart i Nin
Xilografia realitzada per Enric Cristòfor Ricart i Nin (1934)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…
Emili Brugalla i Turmo
Disseny i arts gràfiques
Relligador.
Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm 1966 i a Ascona Suïssa, 1967 amb…
Francisco Antonio de Yanguas
Música
Compositor i organista castellà.
Inicià la seva formació musical com a infant cantor de la collegiata de Medinaceli, fins que fou nomenat capellà de cor de la collegiata d’Alcalá de Henares, el 1706 Dos anys més tard fou nomenat mestre de capella de l’església de San Cayetano de Madrid, i poc després de la catedral de Sigüenza Obtingué per mèrits propis, i sense oposició, el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on succeí José de Vaquedano També sense oposició fou nomenat catedràtic de música de la Universitat de Salamanca i mestre de capella de la mateixa catedral Es decantà per…
Vicent Vignau i Ballester
Historiografia catalana
Arxiver i bibliotecari, doctor en teologia i medicina i llicenciat en dret.
Obtingué el títol el 1859 a l’Escola Superior de Diplomàtica Madrid, i guanyà una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris de l’Estat Fou destinat a l’arxiu d’Alcalá de Henares i, poc després, a l’Arxiu Històric Nacional, del qual fou director Allí desenvolupà una gran tasca, i aconseguí que els fons dels arxius de corporacions i ministeris passessin de 3 000 a 159 000 lligalls 1897 Durant força anys fou director de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i collaborà en el Boletín de la Real Academia de la Historia, de la qual fou acadèmic numerari Entre les seves publicacions destaquen…
María Dolores Pradera
Música
Nom pel qual és coneguda la cantant i actriu castellana María Dolores Fernández Pradera.
S’inicià professionalment els anys quaranta com a actriu teatral i, en el cinema, en produccions com Yo no me caso 1944, de Juan de Orduña o Los habitantes de la casa deshabitada 1946, de Gonzalo Delgrás, al costat de Fernando Fernán Gómez , amb qui estigué casada del 1945 al 1957 Feu gires teatrals per l’Estat espanyol, Europa i l’Amèrica Llatina interpretant sobretot obres del repertori clàssic i modern espanyol Es donà a conèixer com a cantant els anys cinquanta, però fins el 1966 no publicà el primer disc, María Dolores Pradera , que forma part d’una discografia d’una trentena llarga de…
Diego León Castrillo
Voleibol
Jugador i àrbitre de voleibol.
Amb el Liceu Francès es proclamà campió de Catalunya de segona divisió i aconseguí l’ascens a primera El 1957 fitxà per l’Hispano Francès, amb el qual jugà el Campionat d’Espanya i es proclamà campió de Catalunya aquella mateixa temporada El 1961 fitxà pel Picadero, i a partir de la campanya següent coincidí a l’equip amb els seus dos germans, Santiago i Jorge, amb qui ja havia coincidit en el Ciudad de Madrid Amb aquest equip es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya 1963, de la Copa del Generalísimo 1963, 1965 i de les primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 El 1968 tornà a…
Club Columbòfil Missatgera Barcelona
Columbofília
Club de coloms missatgers del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1926, fou impulsat per Domingo Fusté i Bessó Nasqué amb el nom de Sociedad Colombófila “La Paloma Sport”, el 1948 prengué el nom de Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i el 1990 es convertí en club El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes Aquesta institució fou el preludi de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, creada l’any 1935 i de la qual el club fou soci fundador Organitzà nombroses amollades i exposicions columbòfiles El 1951 organitzà el Gran Concurs Internacional de Resistència de Porto Aquesta fou la primera vegada a la història…
Josep Maria Lamaña i Coll
Música
Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).
Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E…