Resultats de la cerca
Es mostren 30157 resultats
Cosme III de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1670-1723).
Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria,…
Cosme II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1609-21).
Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu
Iaroslau I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (1019-54).
Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus ' Construí…
lliura esterlina
Economia
Unitat monetària principal del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (£) des del 1707.
El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta En la Primera Guerra Mundial la lliura abandonà el patró or, i…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San…
Circàssia
Regió
Regió de Rússia, que constitueix la part occidental de la Ciscaucàsia, entre la mar Negra, la vall del Kuban’, l’altiplà de Savropol i el Gran Caucas.
Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans segle I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al segle V fou conquerida pels perses, i al…
curs

En el curs alt dels rius, on són freqüents els salts d’aigua, l’aigua baixa a gran velocitat i provoca una forta erosió sobre el terreny
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Camí que fan les aigües en llur anada cap a mar.
És un terme general aplicat a totes les formes de circulació hidrogràfica sense fixar-ne la jerarquia ni el tipus
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions