Resultats de la cerca
Es mostren 58709 resultats
Wilhelm Friedemann Bach
Música
Compositor alemany, primer dels fills de Johann Sebastian Bach, que el considerà el més dotat de tots, i del qual rebé una educació musical profunda.
Estudià, a més, lleis a Leipzig, i violí amb Graun Aviat fou un clavecinista remarcable L’any 1733 fou nomenat organista de l’església de Santa Sofia de Dresden, i més tard 1746, cantor i director musices de Halle El seu natural independent, però, li féu menar una vida errant, i es veié reduït a la misèria En les seves obres, poc conegudes, es troben elements preromàntics aliats amb formes plenament clàssiques Destaca la seva Missa alemanya en re menor té, també, simfonies, peces per a orgue i piano, etc
literatura i música
Música
Des de la prehistòria fins avui, música i literatura han estat estretament relacionades, més que cap altra parella d’arts.
Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o…
Finlàndia

Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
violoncel

Violoncel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre greu de la família del violí, de tessitura intermèdia entre la viola (afinada exactament una octava més aguda) i el contrabaix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…
largo
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo…
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi,…
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
flautando
Música
Recurs tímbric emprat en alguns instruments de corda per a obtenir un so més o menys semblant al de la flauta.
Als instruments d’arc, aquest so s’obté passant l’arquet més lluny del pont del que se sol fer en l’execució normal De fet, s’arriba a passar lgairebé sobre l’extrem inferior del diapasó, i en la partitura s’indica amb l’avís sul tasto o sulla tastiera Altres instruments de corda pinçada obtenen timbres flautats amb la producció d’harmònics, com en les guitarres, les arpes i els saltiris
scordatura
Música
En instruments de corda, procediment que serveix per a modificar-ne l’afinació habitual d’una o més cordes segons l’afinació indicada en el començament de la partitura.
Serveix per a fer possible o més fàcil o més brillant l’execució d’alguns passos o acords Al s XVI hom l’aplicà al llaüt i, més tard, als instruments de la família del violí