Resultats de la cerca
Es mostren 15323 resultats
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos…
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la república foren…
Mitanni
Història
Antic regne de l’Orient Mitjà (~1560 — ~1350 aC), centrat en l’Alta Mesopotàmia.
Hurrita per la seva població, era dirigit per una aristocràcia militar indoària, la dels maryanna , la qual practicà del 1560 al 1450 una política antiegípcia per al control de Síria, i del 1450 al 1350, una altra d’antihitita El primer rei documentat és Šuttarna I ~1560 El succeí Parattarna ~1545, que sotmeté Alalakh Síria i Kizzuwadna Cilícia Sota Saustatar ~1500, Mitanni arribà al seu apogeu s’estenia del Taure al Zagros i de l’Amanus a la Biqā’, bé que fou aleshores, sembla, que Tuthmosis III envaí el regne 1472 Artatama I 1450 inicià la política proegípcia matrimoni de la…
Ramon IV de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (~1011-47), fill gran del comte Sunyer I de Pallars.
Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que degué collaborar…
Castell de Biscarri (Isona)
Art romànic
Enquadrat dins del comtat d’Urgell, el castell de Biscarri sembla haver-se mantingut almenys al segle XI sota el domini eminent del comte L’any 1055 Ermengol III donà el “ castrum Bescarri ” amb la seva església i parròquia de Sant Andreu, amb els delmes, les primícies i les oblacions, a Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 el llegà al seu nét Arnau i a la seva filla, la comtessa Valença Ermengol IV d’Urgell, l’any 1078, renovà la donació del seu predecessor amb al comte Ramon V de Pallars, la seva muller Valença i llur fill, Arnau Tot i que la donació del…
Santa Maria de la Ribera (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, dins la parròquia de Santa Susanna, a través de la parroquial, depengué del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós Les primeres notícies d’aquesta església es deuen a l’existència d’uns molins situats a sota seu La primera és de l’any 1114, quan el senyor del castell de Riner, Ponç Hug de Cervera, amb el consentiment de la seva muller Beatriu i de llurs fills Ponç i Ramon, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un molí situat al terme del castell de Riner, al riu Riner, al casal que tenia sota…
Maud Tortelier
Música
Violoncel·lista francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Pierre Fournier, Maurice Maréchal i Joseph Calvet i on es graduà el 1945 amb primers premis en violoncel i música de cambra L’any següent contragué matrimoni amb el violoncellista Paul Tortelier , amb qui interpretà i enregistrà obres per a dos violoncels, com el Concert per a dos violoncels d’A Vivaldi Desenvolupà també una carrera important com a solista, convidada per les millors orquestres d’Europa El 1964 interpretà el Concert per a violoncel i orquestra d’A Khačaturjan, sota la direcció del mateix compositor En 1956-69…
György Pauk
Música
Violinista hongarès naturalitzat anglès.
Començà els seus estudis de violí a cinc anys i fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A catorze anys fou guardonat amb el Premi Internacional de Violí N Paganini de Gènova, al Concurs Long-Thibaud de violí i piano de París i al Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya de Munic Debutà al London Festival Hall el 1961 sota la direcció de Lorin Maazel i s’establí a Londres El 1971 tocà per primera vegada als Estats Units, amb l’Orquestra Simfònica de Chicago, sota la direcció de G Solti És considerat un gran…
Anton Dermota
Música
Tenor austríac d’origen eslovè.
Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes…
Festival Strings Lucerne
Música
Conjunt de corda fundat el 1956.
El grup adquirí reputació internacional sota la direcció artística del seu cofundador i solista, el violinista i director d’orquestra suís Rudolf Baumgartner Amb una plantilla integrada per 13 instrumentistes de corda i un clavecinista, és una mena d’escola de formació de joves músics que treballen en el conjunt durant un període d’entre tres i deu anys, fins que s’incorporen en una gran orquestra simfònica Especialment coneguda per la seva dedicació a la música antiga i barroca i per la seva participació continuada al prestigiós Festival Internacional de Música de Lucerna, la…