Resultats de la cerca
Es mostren 102675 resultats
Vicent Ignasi Franco i Tormo d’Olaris
Historiografia catalana
Historiador i assagista.
Després d’efectuar estudis eclesiàstics, militars i notarials sense enllestir-ne cap, acabà treballant d’escrivent per a un notari i, a partir de l’any 1785, com a síndic de l’ajuntament del seu poble Però, no fou fins l’any 1792 que, decidit a començar una nova vida a la ciutat de València, fou honrat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País amb el títol de “soci de mèrit en la classe d’agricultura” en recompensa per un treball que tractava sobre la necessitat de crear noves poblacions al Regne de València A partir d’aleshores, la seva vida quedà vinculada a la d’aquesta…
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…
actes de dotació i de consagració d’esglésies
Historiografia catalana
Documents, també anomenats dotalies, pels quals es fa donació a una nova església —com a esposa de Crist— d’un patrimoni, un territori, uns ingressos, drets, etc., necessaris per al seu manteniment.
Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’…
UNIX
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu ideat per Bell Laboratories cap a l’any 1969.
Hom ha establert una estructura jeràrquica de fitxers, que són agrupats en directoris i subdirectoris, els quals formen un arbre amb una arrel única En UNIX, un directori és un fitxer més que conté informació sobre els fitxers restants i pot ésser creat fàcilment per l’usuari, el qual pot, així, agrupar fitxers lògicament El tipus de fitxer UNIX és únic i consisteix en una seqüència de bytes això dóna flexibilitat al sistema, ja que aquest pot contenir totes les dades que l’usuari hi vulgui introduir Hom protegeix els fitxers i directoris assignant-los un codi binari Ja des de l…
Lluís Querol i Roso
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i al Francisco…
Pedro Pérez Puchal
Historiografia catalana
Jurista i geògraf.
Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…
Joan Baptista Perales i Boluda
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia Crónica de la primera guerra Al mateix temps publicà en El Duende , periòdic…
Bernardo Pasquini
Música
Compositor, organista i pedagog italià.
Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a…
Leonardo Leo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere serie , opéras-…
Stefano Landi
Música
Compositor i cantor italià.
Vida El 1595 ingressà al Collegio Germanico de Roma com a nen cantor Quatre anys després rebé els ordes menors, i el 1602 començà estudis al Seminario Romano L’any 1610 inicià la seva tasca com a organista a Santa Maria in Trastevere, i l’any següent obtingué una plaça de cantor a l’Oratorio del Santissimo Crocifisso El 1618 es feu càrrec del magisteri de la capella del bisbe de Pàdua, Marco Cornaro Poc després tornà a Roma, on publicà un llibre d’àries l’any 1620 A Roma obtingué un benefici a Sant Pere, i l’any 1624 és documentat com a mestre de capella de Santa Maria di Monte, càrrec en el…