Resultats de la cerca
Es mostren 102501 resultats
Ratko Mladić
Política
Militar serbi.
Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo, a un setge…
José Enrique Ruiz-Domènec
Historiografia
Historiador medievalista andalús.
Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…
Josep Solà i Sánchez
Música
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades , etc, que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE 1972-92 Molts dels temes compostos per ell foren interpretats per cantants i grups dels anys seixanta als vuitanta, com ara Antonio Machín , Josep Guardiola, Los Sírex, Ramon…
,
dret visigòtic
Dret
Dret propi del visigots.
Originàriament popular i consuetudinari, com el de tots els pobles germànics, adoptà la forma escrita i codificada arran de l’establiment dels visigots al migdia de les Gàllies i, sobretot, en independitzar-se de l’imperi Romà i estendre's des de les Gàllies cap a la península Ibèrica El Codex Eurici Euric i la seva revisió feta fer per Leovigild constitueixen els seus primers exemplars, potser d’exclusiva aplicació als súbdits de raça goda, mentre que els habitants d’ascendència romana pogueren continuar gaudint de llur antic dret, objecte, al seu torn, d’una recopilació abreujada per part…
fluid
Física
Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.
Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…
Pla Hidrològic Nacional
Instrument d’ordenació i reequilibri hídric territorial de l’Estat espanyol.
El primer esborrany es presentà l’any 1992 El 1998, el ministeri de medi ambient publicà el Llibre Blanc de l’Aigua , en què es recollia la situació dels recursos hídrics de cadascuna de les conques hidrogràfiques de l’estat i s’establia una estimació dels excedents i els dèficits L’any 2000, Jaume Matas PP, aleshores ministre de medi ambient, presentà al Consell Nacional de l’Aigua una nova proposta de Pla, que el 2001 fou aprovada a les Corts per majoria absoluta El debat entorn del Pla Hidrològic Nacional fou especialment intens a Catalunya i Aragó, on bona part dels agents implicats s’…
Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent
© Universitat Pompeu Fabra
Història
Política
Advocat i polític.
Fill de Joan Baptista Roca i Caball , nasqué a l’exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona Actuà en el moviment estudiantil democràtic, i s’incorporà al Front Obrer de Catalunya 1961-69 Alhora treballà com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1962-66, fins que en fou expulsat Defensor de processats davant el Tribunal d’Ordre Públic, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha collaborat a Destino , Serra d’Or , El Correo Catalán , Avui , La Vanguardia , etc Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Corts 1977, 1979, 1982, 1986,…
Joan Merli i Pahissa
Economia
Art
Edició
Periodisme
Literatura catalana
Marxant i promotor d’art i editor.
Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità…
,
Castell de Sobreporta (Girona)
Art romànic
Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in loco que…