Resultats de la cerca

Filla de Carles VI de França El tractat de Troyes estipulà el seu matrimoni 1420 amb Enric V d’Anglaterra, reconegut hereu del sobirà francès Morts Enric V 1422 i Carles VI, el seu fill Enric VI fou proclamat rei de França i d’Anglaterra Vers el 1428 es casà secretament amb Owen Tudor

Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles…

És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…

Tercer marquès de Leganés, marquès de Mairena i de Morata de la Vega, cinquè duc de Sanlúcar la Mayor Comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Succeí el seu pare, Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola, com a lloctinent de València 1667-69 A la cort de Carles II de Castella, contribuí a l’enderrocament del favorit Valenzuela 1676 Lluità a Catalunya contra els francesos i hi fou lloctinent interí 1678 i efectiu 1685-88 el seu caràcter autoritari hi provocà revoltes camperoles, com la del 1688 Fou governador de Milà 1691-98 Tornà a la cort, on provocà la caiguda del ministre…

Comte i primer duc d’Anjou i del Maine 1356-84 Fill de Joan II de França, substituí aquest com a ostatge a Londres 1360, però el 1363 fugí a França El 1380 fou nomenat regent durant la minoritat del seu nebot Carles VI Investit rei de Nàpols per Climent VII, intentà, inútilment, de derrotar Carles III de Nàpols

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica

De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola

Situada a la riba dreta de l’estuari del riu Medway, davant Rochester Nucli industrial ciment, paper, drassanes La importància de Chatham deriva del seu port, les primeres installacions del qual foren dutes a terme en temps d’Enric VIII i, posteriorment, per Elisabet I, Carles I i Carles II, fins a convertir-lo en la principal base naval anglesa