Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
Castell i portal de Vilademuls
Situació Portal romànic de Vilademuls, que algú ha pretès remuntar a l’època romana, erigit probablement al segle XIII, i que és la part més vistent de l’antiga fortificació de la vila F Tur El poble de Vilademuls s’agrupa al cim d’un turó, al voltant de l’església parroquial El portal és situat a l’in terior de l’actual població, a la banda de llevant de l’església antigament devia formar part d’un conjunt de muralles i devia ésser l’entrada al poble Es pot deixar l’automòbil a la carretera, a la part baixa del poble actual, i pujar a peu com si anéssim a l’església…
Plutó

Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…
Les llengües del món
La classificació genètica de les llengües que mostra aquest mapa es basa en el parentiu històric que existeix entre les diferents varietats lingüístiques del món Si comparem el vocabulari bàsic de les llengües i establim agrupacions quan s’observa que hi ha característiques comunes, veurem que les llengües es poden agrupar en famílies En molts casos és possible reconstruir una llengua ancestral compartida, anomenada protollengua, per a un conjunt determinat de llengües Les famílies lingüístiques es poden subdividir al seu torn en branques, tot i que no hi ha un acord complet entre els…
art indi
art indi Interior d’una sala del temple d’Elora, a l’estat de Maharashtra
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al territori de l’Índia.
Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la filosofia, l’…
elegia
Literatura
Música
Composició poètica basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
Sant Genís (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà T Pollina La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost MLIC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG682816 Història No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I…
Desenvolupament físic i psicomotor de l’infant
Per tal que els elements continguts en la cèllula ou, producte de la unió de l’òvul i l’espermatozoide, arribin a transformar-se en un ésser humà adult, cal un procés lent i molt complex, determinat i influït per múltiples factors En el capítol anterior es descriu el desenvolupament del nou ésser durant l’etapa intrauterina, en què es produeixen fonamentalment els processos de divisió i diferenciació cellular que permeten la formació dels diversos òrgans i sistemes especialitzats Aquesta primera etapa conclou amb el naixement, a partir del qual el nou ésser se separa físicament…
Expectoració
Patologia humana
L’ expectoració és la secreció mucosa o d’una altra substància procedent de les vies respiratòries inferiors que s’elimina cap a l’exterior generalment en un accés de tos El material expulsat d’aquesta manera de les vies respiratòries rep també el nom d’ esput La producció d’esputs constitueix un símptoma molt comú de malaltia respiratòria, que es presenta a conseqüència d’un increment de les secrecions bronquials o de l’acumulació d’altres productes a les vies respiratòries inferiors En general, aquestes secrecions acumulades desencadenen el reflex de la tos i originen l’expectoració Les…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic de…