Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
Castell de Pinell de Solsonès
Art romànic
Tot i que no pas amb la freqüència del castell de Madrona, trobem que l’existència d’aquest castell de Pinell sovinteja en els documents de l’època De fet, el terme de Pinell apareix ja esmentat en un document del mes de febrer de l’any 936 L’any 1025, Ermemir féu donació d’un castell que es trobava “ infra terminos de castrum Pinel ” Posteriorment surt esmentat diverses vegades, com a castell o mas, els anys 1026, 1032 i 1079 El 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà a la seva filla Ermessenda i al seu marit Guillem de Roca, com a dot, els castells de Pinell, Miraver, Sant Climenç i Alta-…
Castell de Campelles
Art romànic
Les vicissituds d’aquest castell són pràcticament desconegudes Ni es pot precisar el seu terme antic, puix que segurament ni en tenia Únicament, amb tot, direm que per les poques dades documentals es confirma la seva ubicació en la vall de Ribes i en el comtat de Cerdanya Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 918, quan Gamisà i la seva muller Virgília vengueren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, una casa i altres béns situats al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes “ valle Petrariense ”, en els confins de vila Campelles “ villa Campillias ”, en el lloc…
Castell de Lles
Art romànic
El poble de Lles és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya, sobre la vall de la Llosa Del que fou el castell d’aquest indret, no en queda pràcticament res exceptuant el que podria ser la base de tres de les seves torres, i que sembla que formen avui dia els fonaments de les cases de cal Fuster, cal Perantoni i la rectoria, enmig del nucli poblacional Ben poca cosa sabem de la història d’aquesta fortificació suposem que fou un castell comtal, per bé que així ho deixa entreveure la concòrdia de l’any 1303 establerta entre Gastó I, comte de Foix, i Jaume II, rei de…
Castell de Preixana
Art romànic
Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà…
Sant Pere de Sora
Art romànic
Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la…
Sant Vicenç de Garraf (Sitges)
Art romànic
Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…
Castell de la Bleda (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Possiblement l’emplaçament d’aquest castell correspongué al lloc on ara hi ha una masia d’aspecte robust coneguda com “el castell de la Bleda”, prop de la capella de Santa Maria de la Bleda El lloc de la Bleda apareix documentat de molt antic En un testament datat el 994 el bisbe Vives de Barcelona concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona un alou que tenia al terme del Penedès, al lloc de la Bleda Durant el segle XI la Bleda va ser de domini comtal L’any 1080 Ramon Berenguer II va definir al seu germà Berenguer Ramon II la meitat de diverses possessions, entre elles…
Sant Pere d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Art romànic
A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252…
Sant Martí de Vilallonga del Camp
Art romànic
El lloc de Vilallonga formà part, a l’edat mitjana, de l’antic i ample terme del Codony l’indret és esmentat l’any 1174 amb la grafia Villallonga com a límit territorial de l’església de Sant Joan de Consell El domini eminent de Vilallonga estigué sempre en mans dels comtes-reis, però tanmateix estava sota la senyoria de la família Montoliu, un membre de la qual, dit Humbert, l’any 1345 la va vendre a Pere de Requesens Posteriorment, el 1391, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre, entre molts altres llocs del Camp la vila de Vilallonga a l’arquebisbe de Tarragona Ennec de…
Sant Joan Baptista de Clarà (Torredembarra)
Art romànic
L’antiga quadra de Clarà, que s’alçava damunt un turó prop de la costa, és avui dia una pedania del municipi de Torredembarra La quadra de Clarà d’època medieval té el seu origen en una escriptura datada el 29 de març de 1057, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació a Guitard, Prolionisc i Ollomar de l’esmentada quadra, situada dins l’extens territori del castell de Tamarit Entre d’altres coses que explicita aquest document, s’obligava els donataris a conrear les terres ermes, edificar cases i alçar una fortalesa A la darreria del segle XIV…