Resultats de la cerca
Es mostren 1439 resultats
Via, vil·la i basílica del Parc Central (Tarragona)
Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un edifici de dependències poc…
trombó

Trombó contralt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes cromàtiques Consisteix en una trompeta de registre greu, llarga i estreta, amb els extrems doblegats que se superposen al centre En la seva forma més característica, té una colissa per mitjà de la qual l’instrumentista pot modificar a voluntat la llargària del tub acústic Altres models, però, disposen de mecanismes amb vàlvules de pistó Morfologia i tècnica El so és generat a partir de la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot…
La polèmica conjuntura del regnat d’Alfons el Magnànim
Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…
La distensió neògena al marge mediterrani
Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals que van…
L’estructura del sector català de la Conca de l'Ebre
La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part oriental fan part d’un conjunt d’estructures plecs i…
L’estudi dels crustacis
Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…
Els pelmatozous fòssils
Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
L'economia catalana durant el segle XX: una visió de conjunt
Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…