Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
Sant Miquel de Sorerols (Tavertet)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una àmplia nau rematada per un absis, seguint un model com el de Sant Esteve de Tavèrnoles i Santa Maria de Vilalleons J Sarri Aquesta petita capella es troba sobre un turonet davant la casa Sobirana, única habitada del sector de Sorerols, a les estribacions de la serralada que separa l’Esquirol de Tavertet i mirant sobre la vall del Ter al mig del pantà de Sau Té una vista extraordinària sobre Sau, les Guilleries i el Montseny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico,…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
patinet
Patinet
© Fototeca.cat
Jocs
Planxa de metall o de fusta muntada damunt dues o tres rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar, que hom utilitza per a desplaçar-se.
Per al seu funcionament, hom posa un peu damunt la planxa i amb l’altre es dona impuls contra el terra Tradicionalment utilitzat com a joguina, a partir de la segona dècada del segle XXI s’ha generalitzat el patinet elèctric en els desplaçaments urbans
patena
Patena i calze procedents del santuari de Núria
© Fototeca.cat
Cristianisme
Platet d’or, d’argent o de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i, eventualment, per a distribuir la comunió als fidels.
palat | palada
Escut palat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, hom en diu verguetat.
barrat | barrada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de barres alternativament d’un metall i d’un color en nombre parell; si passen de vuit se’n diu llistat.
Els objectes heràldics també poden ésser barrats
bandat | bandada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de bandes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, se’n diu cotissat.
Els objectes heràldics també poden ésser bandats
faixat | faixada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de faixes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, hom en diu cintat.
Els objectes heràldics també poden ésser faixats Hom pot trobar algun faixat en el qual cada faixa és d’un esmalt diferent El faixat corrent és el de sis peces, i aleshores no cal dir-ne el nombre
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls