Resultats de la cerca

Situació Detall del mur de llevant d’aquesta fortalesa, on s’aprecien els seus diferents rengles d’espitlleres ECSA - A Roura Les impressionants ruïnes del castell de Rodés s’alcen al vessant de migdia del puig on s’assenta la població de Rodés, situada a 210 m d’altitud, a la dreta de la Tet, i a l’extrem de llevant del Conflent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar a Rodés s’ha d’agafar la carretera N-116, venint de Perpinyà i d’Illa, i un cop passat el coll de Ternera cal agafar, a la dreta, la carretera D-16 que en 1 km de recorregut porta a Rodés Un…

Només falten quatre anys perquè sigui obligatori a la UE que tot nou edifici tingui un nivell d’eficiència energètica i de capacitat d’autogeneració per assolir la condició d’edifici d’energia gairebé zero © European Union PE / EP Cada vegada sembla més evident que el futur energètic dels països més desenvolupats demanarà abandonar els combustibles fòssils i radioactius, abans que aquests s’exhaureixin –excepte els derivats de la biomassa–, i que se substituiran per energies amb una generació majoritàriament renovable, produïda de manera descentralitzada Igualment, les empreses energètiques,…

Algunes energies van mostrar durant el 2010 la seva pitjor cara Així, cal esmentar el vessament de petroli sense aturador durant mesos al bell mig del golf de Mèxic, amb la consegüent catàstrofe ecològica que en derivà l’etern conflicte amb l’Iran per l’energia nuclear civil, que pot ser utilitzada com a arma nuclear la interminable cerca d’un emplaçament per al magatzem de residus nuclears la situació del sector del carbó, que, incapaç de trobar el seu lloc en un nou escenari de baixes emissions de carboni, només pot aspirar a sobreviure, tant a Espanya com a la major part d’Europa, amb…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

El primer decret que el Govern espanyol va aprovar el 2012 va ser per a instaurar una moratòria per a les energies renovables, la qual cosa mostra un clar senyal de la posició del Govern del Partit Popular respecte a la seva política energètica Aquest decret també va representar el final del procés de desconstrucció del sector de les energies renovables a l’Estat espanyol reclamat insistentment per les empreses energètiques tradicionals iniciat pel darrer Govern del PSOE Les empreses dels oligopolis elèctric, gasista i petrolier espanyol van confirmar el seu poder per a marcar la política…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…

Situació i presentació La comarca de l’Alta Ribagorça, de 426,86 km 2 d’extensió, comprèn tres municipis Vilaller, la Vall de Boí i el Pont de Suert, el cap comarcal Fou creada per una llei de 3 de març de 1988, llei que ordenava la segregació d’aquests tres municipis de la comarca del Pallars Jussà on havien estat atribuïts per la divisió territorial del 1987 per passar a constituir la seva pròpia comarca El resultat fou una comarca de muntanya pirinenca, que limita al N amb la Vall d’Aran al NE, en un petit sector, confronta amb el Pallars Sobirà, a llevant i al S resta envoltada pel…

Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…

Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…

La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…