Resultats de la cerca
Es mostren 2998 resultats
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
el Poble Espanyol
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques…
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i…
literatura letona
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble letó.
Al s XVI foren publicats dos catecismes en letó 1585 i 1586 Amb el renaixement cultural i polític de la darreria del s XIX aparegueren les primeres obres literàries des del s XIII pèrdua de la independència nacional Es destaquen els poetes Auseklis, creador d’himnes romanticopatriòtics, Krišjānis Barons, recopilador de més de 60 000 cançons populars, i Jēkabs Lautenbachs, poeta èpic El patriotisme antirús prengué una orientació social amb el moviment El Nou Corrent, amb el poeta Rainis i la poetessa Aspazija, autora de drames històrics i d’obres amb reivindicacions feministes Els…
Julian Bream
Música
Guitarrista i llaütista anglès.
Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC El 1954 començà les gires…
Enric Madriguera i Rodon
Música
Cinematografia
Violinista.
Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons populars…
, ,
música mexicana
Flautes mexicanes
© X. Pintanel
Música
Art musical conreat a Mèxic.
Els conqueridors hispànics hi trobaren una música precolombina viva i brillant Els indígenes tenien un ampli instrumental, on es destacaven els tambors i altres instruments de percussió Tant els missioners franciscans com els jesuïtes concediren una gran importància a la música, i Mèxic fou el país hispanoamericà on la tradició polifònica importada de Castella fou més florent La capella de la catedral de Mèxic tenia una activitat intensa a la segona meitat del segle XVI El 1556 fou imprès un llibre litúrgic amb notació musical La música culta fou conreada, més tard, pel P Hernando Franco i…
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les…
Istiqlāl
Història
Partit nacionalista marroquí, sorgit d’una escissió (1937) de l’Acció Marroquina, fundada el 1934 per ‘Allāl al-Fāsī.
Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994…
David Attenborough

David Attenborough
© Brighton Festival
Ecologia
Naturalista anglès.
Graduat en ciències naturals per la Universitat de Cambridge 1947, el 1952 començà a treballar a la BBC, on ha desenvolupat la seva carrera de productor de documentals El 1954 inicià les populars sèries Zoo Quest , que durant deu anys el portaren a viatjar per terres llunyanes Posteriorment ha creat més d’una vintena de programes de divulgació de la natura i la ciència, com Life on Earth 1979, The living planet 1984, The trials of life 1990, Life in the freezer 1993, The Private Life of Plants 1995, The Life of Birds 1998, State of the Planet 2000, The Blue Planet 2001, The Life…