Resultats de la cerca
Es mostren 1646 resultats
Sílvia Pérez i Cruz

Sílvia Pérez i Cruz (2013)
Música
Cantant i compositora.
Filla del músic d’havaneres Càstor Pérez , el 2004 fou cofundadora del grup Las Migas, que practicà un flamenc heterodox i multicultural Parallelament participà en nombrosos projectes de signe divers, des del folk al jazz passant per l’experimentació i el pop, com ara Llama, Coetus amb Eliseo Parra, Refree i Xalupa, i establí un duet amb el contrabaixista Javier Colina, consumat a l’àlbum En la imaginación 2011 Prengué part en el disc conceptual Immigrasons 2006, dedicat a les migracions entre Catalunya i l’Argentina, així com en l’àlbum collectiu Per al meu amic Serrat 2006 i en…
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
Música
Festival de música creat el 1987 per l’Associació Cultural Castell de Peralada.
De caràcter privat, l’Associació es fa càrrec de l’organització, la gestió i el finançament del festival Celebrat anualment els mesos de juliol i agost, començà proposant un tema monogràfic cada estiu “Mozart i Saglieri”, “El bel-canto italià”, etc, però el 1989 abandonà aquesta línia El programa dedica una atenció especial a recitals lírics, concerts simfònics-corals i òperes, bé que també inclou espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop , concerts de cambra i espectacles familiars A més de l’escenari principal, situat als jardins del, celebra…
Mario Benedetti

Mario Benedetti
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor uruguaià.
Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…
Sant Domènec del Tossal (Ponts)
Art romànic
Situació Petita capella, formada per una nau rectangular sense absis diferenciat i amb una porta tardana oberta al mur de ponent ECSA - F Baltà La capella de Sant Domènec es troba aïllada en un repeu del serrat que tanca la vall del Tossal pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG466415 Per a anar-hi cal prendre una pista de 2 km que surt de la carretera de Ponts al Tossal, just passat el coll que baixa cap al Tossal JAA Història Fins avui dia no s’han trobat referències documentals d’aquesta capella o santuari, que depèn eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Bartomeu del…
Casa forta del mas d’en Pla (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Casa forta-torre situada en un pla, actualment destinat a la pastura de bestiar, que s’alça al cim d’un serrat, damunt de la vall del Rialb, entre les valls laterals de la Fabregada i Maçaners En època moderna aquesta antiga casa forta esdevingué una masia Mapa 34-12291 Situació 31TCG485580 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou i després la pista que segueix la riba dreta del Rialb A uns 3 km del Molí Nou surt, a mà esquerra, una pista més dolenta que va a la Fabregada a uns 800 m, cal…
Església de la Mesquita (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Mur de ponent d’aquest enigmàtic edifici Jl Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església es troben un quilòmetre a l’est del serrat del Sabater, per la carretera que des d’aquell indret surt en direcció a Anya, tot creuant el barranc de Segues o de Vall-llebrera El jaciment és uns 200 m al nord de la carretera JRG Mapa 33-13328 Situació 31TCG418434 Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta església Podria correspondre a alguna de les esglésies documentades en el terme de Montmagastre de les quals hom desconeix l’emplaçament, com Santa Maria de Camp-…
Castell de Besians (Perarrua)
Art romànic
La primera notícia de l’indret de Besians data de principi del segle X llavors un tal Malangec donà a Santa Maria d’Ovarra una vinya in Besens Al principi, el lloc de Besians formà part integrant del terme de Santa Liestra i, per tant, la senyoria immediata restà repartida entre els Lierp i els Grostan Cap al final del segle XI Pere I d’Aragó i de Ribagorça infeudà la vila de Besians a Pere Ramon del Pallars Jussà, cosa que comportà la segregació definitiva de Besians respecte a Santa Liestra L’any 1102, aquest mateix rei donà a Sant Vicenç de Roda, per a la salut del seu fill Pere, malalt,…
Castell de Tarrés
Art romànic
El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…
coma de Parros
Coma
Coma de la Vall d’Aran, dins el municipi de Salardú, al vessant S del serrat d’Es Cardigassos, al N del pla de Beret.
S'inicia al clot d’Es Cròssos emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros , que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros , refugi forestal
Castellet

Castell de Castellet
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble i antic cap del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix.
Domina actualment el pantà de Foix Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March, esmentat ja al segle X a la marca del comtat de Barcelona el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma L’església parroquial de Sant Pere és romànica modificada al segle XVII