Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…

Obtingué el títol de bibliotecària l’any 1956, amb el qual exercí a la Universitat de Barcelona entre els anys 1970-86 Fou cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general L’any 1983 es llicencià en filologia catalana per la mateixa universitat, en la qual continuà estudiant, fins a diplomar-se l’any 1987 en biblioteconomia i documentació Des del 1986 és cap de la Cartoteca de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i professora de tercer cicle del Departament de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1990 ingressà al cos d’…

Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel…

Llicenciada en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid 1970, s’hi doctorà amb la tesi La economía y la sociedad en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XVIII La Sociedad Económica de Amigos del País 1975 Des del 1972 és professora de la Universitat de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en la demografia històrica i la història agrària moderna i contemporània de Mallorca També ha estudiat la premsa illenca del s XIX i la història de diferents institucions mallorquines com ara la Universitat de Mallorca o la Societat Mallorquina d…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món especialment de l’Orquestra Filharmònica de Nova York fins a arribar a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a la composició La seva Jeremiah Symphony ,…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà a Tournai,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 Pere Portabella, Barcelona, Grup Cinema Art Héctor Fáver, Barcelona GUIÓ JLGuerín FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color i blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros, Isabel Caellas MUNTATGE JLGuerín, Manel Almiñana MÚSICA Albert Bover i fragments d’Arnold Schönberg, Jacques Offenbach, Claude Debussy, Maurice Ravel, Béla Bartók, Piotr Ilitx Txaikovski SO Daniel Fontrodona, David Callejas INTERPRETACIÓ Juliette Gaultier Hortense Fleury, Ivon Orvain l’oncle Étienne, Anne-Céline Auché la minyona, Cécile Laurent, Simone Mercier, René Flory, Marc…