Resultats de la cerca
Es mostren 2970 resultats
Sant Joan i Sant Vicenç de Banyeres (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Obra senzilla i tardana que presideix el nucli abandonat de Banyeres ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Joan i Sant Vicenç és situada en el petit nucli de cases abandonades de Banyeres, a la capçalera de la vall del riu Bona Mapa 34–11253 Situació 31TCG735806 S’hi accedeix per una pista de 8,5 km que surt del mateix coll d’Adraén, a la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols i Adraén JAA-MLIC Història La notícia més antiga que es coneix de l’església de Banyeres és del 849, quan, pel judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell i altres, l’abat Guisamon…
Sant Julià de Tregurà (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista de la façana de l’església de Sant Julià de Tregurà F Tur Aquesta església és situada a l’extrem de llevant del poble de Tregurà de Dalt, al qual s’arriba per un curt trencall d’un parell de quilòmetres, que surt per la part esquerra de la carretera de Camprodon a Setcases, al lloc on la riera de Tregurà s’aboca al riu Ter i on hi ha una central elèctrica Mapa 218M781 Situació 31TDG415883 APF-JAA Història Les dades documentals sobre aquesta parròquia s’inicien amb un document fals copiat l’any 1354 i referit a una cessió feta, el 18 d’octubre del 955, pel comte de Besalú, Oliba…
Sant Esteve de Vallespirans (les Llosses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, edifici molt modificat al llarg de la seva història F Tur La petita església parroquial s’aixeca al costat nord-oriental del terme de les Llosses, coronant les poques masies més o menys disperses de l’agregat de Vallespirans Es troba a 886 m d’altitud, a la partió d’aigües entre la riera de les Llosses i la de Vilardell o de Carnalets Mapa 255M781 Situació 31TDG293707 Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que hi porta amb 6 km Aquest camí surt de la carretera C-149, de Ripoll a Borredà JVV Història Les primeres notícies que tenim de la…
Casal de Rama (Ripoll)
Art romànic
Aquest casal es trobava situat en terme de Ripoll, prop del terme del castell de Pena, tocant al riu Ter, aigües amunt de la vila de Ripoll, prop de Ribamala Inicialment el lloc no tenia cap fortalesa vers l’any 1275 s’inicià un primer intent de fortificar el lloc de Rama, però els feudataris del monestir de Sant Joan de les Abadesses havien destruït la construcció allegant que era massa prop del castell de Pena i li faria la competència De nou l’any 1298 hom emprengué una nova fortificació, que altra vegada fou deturada Fou l’any 1316, quan les obres foren represes d’una manera accelerada El…
Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església situada al costat de la masia anomenada “La Casa Gran” ECSA - J Todó Església situada al costat de la masia anomenada la Casa Gran Del quilòmetre 21, 9 de la carretera de Martorell a Capellades, a uns 6 km de Martorell, surt a mà esquerra una pista que mena a la capella en poc més d’1 km Les claus es poden demanar a cal Quico, al veïnat de Sant Joan Samora JCR-LICS Mapa 36-16420 Situació 31TDF055919 Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 1080 en una donació que feu Seniofred, clergue, a l’abat Andreu de Sant Cugat…
Castell de Sarral
Art romànic
El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’any 1076, en què es documenta l’illa de Saüc, que aleshores Ramon Arnau estava atermenant, segurament per encàrrec del comte Ramon Berenguer I Encara que el terme pogué resultar més o menys despoblat arran de la incursió almoràvit del 1102, el nom no es perdé Es torna a consignar l’any 1178 en una convinença que el rei Alfons el Cast va signar amb el seu feudatari al castell de Forès, Berenguer de Fluvià, i amb els castlans d’aquest, en la qual es va retenir en el terme d’aquest castell les viles de Pedrinyà, Saüc i…
Entre Còrdova i Roma. 950-987
Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb Roma, capital d…
Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred o Riufred (Alp)
Art romànic
Situació Vestigis de murs que podrien correspondre a aquesta desapareguda cella monàstica ECSA - Rambol Les minses restes d’aquesta antiga cella monàstica són al costat de la carretera de la Molina, a 3,6 km de la cruïlla amb la carretera d’Alp a Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG115903 EVS Història Els orígens d’aquesta església, que fou una cella o petita casa monàstica de Sant Serni de Tavèrnoles, es presenten confusos Proporciona la menció més antiga del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred un document del cartulari de Tavèrnoles de l’any 815, que es considera fals Segons…
Construcció al veïnat de la Cellera (Mieres)
Art romànic
Situació AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est JBM Història A l’edat…
Els palaus abacials i les residències reials als monestirs
Art gòtic
Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…