Resultats de la cerca
Es mostren 1588 resultats
Joaquim Partagàs i Jaquet

Joaquim Partagàs realitzant la demostració de màgia espiritista «El crani animat»
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista.
Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat…
Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps
© Comissió Centenari de l’Estelada
Política
Polític.
Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…
Olga Nicolajevna Sacharoff
Pintura d’Olga Nicolajevna Sacharoff
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora georgiana.
Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a Barcelona, Madrid…
Beth Escudé i Gallés
Teatre
Directora i dramaturga.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita…
,
Andreua Avel·lina Carrera
Música
Soprano.
Començà els seus estudis musicals simplement com a afeccionada amb G Tintorer i E Puig El director d’orquestra Joan Goula descobrí les seves qualitats, i després de formar-se amb ell durant tres anys, l’ajudà a presentar-se davant del públic Debutà al Liceu amb l’òpera Lohengrin , i assolí una acollida molt bona Després de passar pel Teatro Real de Madrid, estrenà a Barcelona La jolie fille de Perth de G Bizet, Nerón d’Anton Rubinstein i Bruniselda d’E Morera A València estrenà Sagunto de S Giner Realitzà gires per Itàlia, i viatjà a Lisboa i Amèrica, on cantà al costat de Caruso al Teatro…
Montserrat Bacardí i Tomàs
Literatura catalana
Assagista.
Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004, El Quixot en català 2006, Catalans a Buenos Aires 2009, La traducció catalana sota el…
Antoni Fabrés i Costa

Autoretrat d’Antoni Fabres i Costa
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels artistes més…
Marcel Granollers Pujol
Tennis
Tennista.
Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, entre els anys 2003 i 2006 guanyà sis torneigs de la categoria ITF Futures i, posteriorment, tres torneigs individuals Challenger 2006, 2008, 2010, així com diversos en dobles, dos dels quals amb el seu germà Gerard Ha guanyat quatre torneigs individuals –Houston 2008, Gstaad 2011, València 2011 i Kitzbühel 2013–, i trenta torneigs de dobles del circuit professional, amb diverses parelles –Costa do Sauipe 2009, 2010, Buenos Aires 2009, 2014, 2020, Moscou 2009, Chennai 2010, Auckland 2011, Roma 2012, 2020, 2024, Gstaad 2012, Bastad 2016,…
Presidents i militars americans d’origen català. 1810-2000
Molts dels emigrants i dels descendents d’emigrants catalans, valencians, mallorquins i menorquins a l’Amèrica del segle XVIII esdevingueren, a poc a poc o ràpidament, "catalans d’Amèrica" Aquests catalans d’Amèrica participaren, de maneres molt diverses, en les revolucions liberals iniciades al final del segle XVIII o el començament del XIX, les quals comportaren la formació d’un bon nombre de noves repúbliques parlamentàries independents Repúbliques americanes i presidents catalans 1810-2000 La participació en aquests processos d’emancipació exigia una forta implicació en camps ben diversos…
Bahía Blanca
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, situada a les vores de la badia homònima.
És un nucli industrial important indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, tèxtils, de frigorífics i un centre comercial molt actiu, que centralitza l’exportació de llana, carn i blat de la Pampa meridional La ciutat no té port, però hom fa el comerç pels ports de Nacional, Ingeniero White, Galván, General Cerri i Belgrano on hi ha una base naval, cadascun d’ells especialitzat en un determinat producte Té refineria de petroli, oleoducte i gasoducte Centre d’ensenyament superior amb la Universidad Nacional del Sur, fundada el 1956 És un nus de comunicacions ferrocarril…