Resultats de la cerca

El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de…

En 1751-54 estudià a la Universitat de Praga, primer filosofia i després lleis En adonar-se del seu talent per a la música, el comte Wallenstein, senyor dels Kammel, l’envià a Itàlia a perfeccionar l’estudi del violí El jove fou alumne de G Tartini a Pàdua i, en tornar, s’establí durant un quant temps a Praga, on oferí concerts El 1764 es traslladà a Londres i freqüentà el cercle musical de JCh Bach i de CF Abel El 1768 ja consta als programes dels concerts londinencs, com a intèrpret de violí i viola Posteriorment degué ser admès entre els músics de cambra del rei d’Anglaterra Obtingué èxits…

Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O Messiaen el 1977 Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal 1983, per a catorze instruments, o Parallel 1984, per a fagot En el seu catàleg abunden les peces de format…

Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…

Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans…

Es presentà en un concert a la Sala Gran del Conservatori de Moscou, i uns quants mesos més tard realitzà la primera gira per l’URSS Aleksandr Gauk en fou el primer director 1936-41, i l’han succeït Natan Rakhlin 1941-45, Konstantin Ivanov 1946-65, Jevgenij Svetlanov 1965-2000 i Vasilij Sinajskij, director artístic i de l’orquestra des del 2001 El seu repertori està dedicat bàsicament a la música russa, i compositors com S Prokof’ev, A Khačaturjan, D Kabalevskij i D Šostakovič han dirigit la formació en la interpretació de les seves obres El mateix Šostakovič i T Khrennikov,…

Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per a piano Ja en…

La seva formació instrumental fou adoptada pels exèrcits europeus i, més tard, incorporada a l’orquestra Fora de l’àmbit militar, també s’anomenà així la música que n’imità les característiques principals En l’exèrcit turc, la música tingué una gran importància entre els geníssers soldats de les tropes d’elit, que l’empraren en tota mena d’accions i actes batalles, expedicions, esdeveniments formals, etc El conjunt instrumental que la caracteritza -anomenat mehter entre els turcs i banda turca entre els europeus- era format per xeremies, pifres, trompetes i una característica…

Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel…