Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
Musaranya cua-quadrada
La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge La cua és cilíndrica i relativament curta aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques Biologia La…
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…
Reineta comuna o meridional
Morfologia La reineta comuna Hyla meridionalis es troba en poblacions disperses a l’àrea mediterrània s’assembla prou a l’espècie precedent, però té la línia lateral negra molt curta i va del musell a la base de la pota anterior Hàbitat/Xavier Moreno Durant molt de temps fou considerada una subespècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit Arriba fins a 55 mm de longitud Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració Dorsalment…
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia
Cristianisme
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…
, ,
bemba
Etnologia
Individu d’un poble que habita al nord-oest de Zàmbia i a la zona fronterera de Katanga, en el territori que s’estén des de la regió del llac Moero fins a la costa sud-occidental del llac Tanganyika.
Els bembes 1 000 000 aproximadament són agricultors de la sabana, d’organització matrilineal, i la forma de govern tradicional és la monarquia sacra Llur llengua és el bemba
estrella de mar vermella
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color vermell viu, que habita sobre fons de roca i en les praderies de fanerògames marines de la zona costanera, on és molt abundant.
estrella de mar blavosa
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, amb un disc d’uns 10 a 15 cm de diàmetre, de braços fins i color blavós, que habita sobre fons rocallosos a molt poca profunditat, on es nodreix sobretot de petits gastròpodes.
lacandó | lacandona
Etnologia
Dit de l’individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família maia, que habita al NW de Guatemala i a l’E de l’estat mexicà de Chiapas, a la regió muntanyosa de l’alt riu Usamacinta.
La selva tropical d’aquesta zona hi fa difícil l’accés, i per això els lacandons han viscut aïllats dels altres grups maies i la seva cultura ha conservat molts dels costums i ritus dels antics maies
zhuang
Etnologia
Individu d’un grup ètnic pertanyent a la família dels thai que habita al SE de la Xina, sobretot a la regió autònoma de Guangxi Zhuang (90% de la població) i en àrees autònomes dins les províncies de Yunnan i Guangdong.
Viuen del conreu de l’arròs Són animistes, i veneren els esperits dels avantpassats Constitueixen la minoria més nombrosa de la Xina uns 15 555 820 l’any 1991 Antigament s VI aC s’estenien des de Sichuan fins al baix Iang-Tsé