Febre botonosa

Definició

La febre botonosa o febre exantemàtica mediterrània és una malaltia infecciosa aguda, en general benigna, provocada per una rickèttsia transmesa a l’home per picades accidentals d’unes paparres determinades. El trastorn es manifesta, bàsicament, amb síndrome febril i erupció cutània.

Causes

L’agent etiològic de la febre botonosa és un bacteri anomenat Rickettsia conorii, que normalment habita en les glàndules salivals d’unes determinades paparres que parasiten animals domèstics, sobretot el gos, tot alimentant-se de la sang obtinguda en les picades; a la zona de la Mediterrània, el paràsit en qüestió és el Rhipicephalus sanguineus. El contagi a l’ésser humà és accidental, ja que es produeix per l’eventual picada d’una paparra infectada que s’acompanya de la inoculació de saliva contaminada. En el punt d’inoculació de la saliva de les paparres es produeix una necrosi o mort del teixit cutani, que en general és apreciable a ull nu. Després d’ingressar a l’organisme, els gèrmens es disseminen ràpidament amb la sang, i ocasionen petites lesions en la paret interior dels vasos sanguinis de nombrosos òrgans i teixits.

El contagi de persona a persona no ha estat demostrat.

Freqüència i zones geogràfiques

La febre botonosa és una malaltia relativament freqüent en les zones geogràfiques banyades per la Mediterrània i el sud-oest d’Àsia. Aquest trastorn es manifesta especialment en les zones rurals, on els gossos solen viure més lliurement i sovint tenen paparres. Les persones que es troben més exposades al contagi són els pastors i, en general, els propietaris de gossos. La malaltia es presenta sobretot a l’estiu i al començament de la tardor, quan l’activitat biològica de les paparres és més intensa, sobretot en animals que viuen als prats.

Símptomes, evolució i complicacions

El període d’incubació sol ésser d’uns vint dies.

El període d’estat s’inicia sobtadament amb una síndrome febril caracteritzada per una temperatura corporal elevada, esgarrifances, sensació de prostració, debilitat general, sudació i mal de cap. També són habituals el dolor muscular difús i la inflamació conjuntival.

En el punt de la picada de la paparra es presenta al cap d’uns dies una lesió local, l’anomenat xancre d’inoculació, que en un primer moment consisteix en una petita vesícula o úlcera que amb el pas dels dies s’engrosseix i adopta una coloració negrosa característica, a causa de la necrosi del teixit afectat. Per això és anomenada també taca negra. De vegades aquesta lesió passa desapercebuda, per exemple si es localitza al cuir cabellut. D’altres vegades, en canvi, constitueix l’única manifestació del trastorn.

Cap al cinquè dia d’iniciats els símptomes es desenvolupa un exantema o erupció cutània, molt característic, que consisteix en unes taques petites nombroses i sobreeelevades, com uns botons petits, de tonalitat vermellosa, que es localitzen inicialment en les extremitats i ràpidament s’estenen als palmells i les plantes dels peus, el cap i el tronc, de manera que afecten finalment gairebé tota la superfície corporal, encara que les lesions no conflueixen les unes amb les altres. Aquestes lesions, que no són doloroses ni provoquen coïssor, remeten espontàniament al cap de 8 o 12 dies, sense deixar cicatrius.

Aquest trastorn sol evolucionar espontàniament cap a la guarició, la qual, fins i tot en absència de tractament, se sol produir al cap de 2 o 3 setmanes. Tanmateix, en alguns casos, per exemple quan afecta infants petits, persones grans o persones immunodeprimides, pot originar complicacions greus com ara sordesa, formació de trombes als vasos sanguinis, o xoc cardiovascular, que pot presentar un desenllaç fatal.

Diagnosi, tractament i profilaxi

La diagnosi es dedueix habitualment dels símptomes, en especial la taca negra i l’erupció cutània, i els antecedents d’exposició a la picada de paparres. De vegades, per confirmar la diagnosi hom extreu una mostra de sang del malalt i s’efectuen proves específiques de laboratori.

El tractament de fons consisteix en l’administració d’antibiòtics de diversos tipus, com per exemple tetraciclines. Igualment, mentre es mantenen els símptomes se solen administrar antipirètics i es recomana de fer repòs al llit.

La profilaxi es basa en la desinfestació dels animals parasitats per paparres amb l’ús de diversos productes químics. Hom recomana igualment l’ús de repel·lents en persones que treballen o viuen en àmbits de risc.

Característiques principals de la febre botonosa
altres denominacions: febre exantemàtica mediterrània
agent causal: Rickettsia conorii
hàbitat del microorganisme: glàndules salivals de determinades paparres d’animals, especialment el gos
vies de contagi: picades de paparres infectades
període d’incubació: uns vint dies
manifestacions: síndrome febril, xancre en el punt de la picada i erupció cutània
complicacions: només en infants petits, persones grans i persones immunodeprimides; sordesa, trombosi, xoc
profilaxi: desinfestació periòdica d’animals domèstics i zones habitades per paparres