Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
música andalusa
Música
La primera notícia sobre música andalusa prové dels Epigrames de Marcial, en els quals és comentada la manera de tocar les castanyoles (crusmata).
A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…
Castell de Masricard (Tarragona)
Art romànic
L’indret de Masricard es troba al sud del nucli de la Canonja, antic terme municipal agregat a Tarragona l’any 1964 Segons EMorera, el nucli medieval de Masricard es constituí sobre les ruïnes d’una villa romana, car en aquest indret es localitzaren làpides i altres testimonis materials d’època romana El mateix autor suposà que la colonització de Masricard en temps medievals seria una de les més primerenques de tota la zona, possiblement un xic posterior a l’any 1128, moment en què el lloc de Masricard seria concedit en feu reial per tal de bastir-hi un castell tanmateix, no es conserva cap…
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms preromans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trassari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti…
Castell de Perves (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Perves és situat al sector nord-est del terme, enlairat a 1 209 m als vessants de la dreta de la vall de Bellera i a ponent de l’important coll de la Creu de Perves En un judici comtal de mitjan segle X ja figura esmentat un seniore Barone de Perbas relacionat amb el monestir de Lavaix es tracta, de fet, d’un diploma manipulat vers l’any mil Posteriorment, en l’acta de dotació del temple de l’esmentat monestir de l’any 1015, Servideu de Perves dotà els altars de l’església amb una terra a la penya de Fades A la segona meitat d’aquesta centúria, apareixen Dodó Arnau de Perves i…
crit
Veu pròpia de cada animal.
Els noms de les veus, els crits i els sons dels animals, a diferència de les onomatopeies, no en pretenen imitar el so, només el designa, l’anomena i l’especifica És per això que no cal que tinguin cap relació amb el so real que fan els animals Crits i sons d’alguns animals Crit / So Verb Onomatopeia 1 Animals aïnada aïnar hii / iii cavall aliret pollí amanyac colom, tórtora arniet arniar hii / iii cavall assaïnet o assaïnament assaïnar hii / iii cavall bel belar be / bee / mè cabra, ovella bonior bonir zum-zum / zzz eixam d’abelles bordada bordar bub-bub gos bram bramar haic / ihà ase, brah…
Henri Huet Benoit
Cinematografia
Empresari.
Vida Començà en el món del cinema com a director gerent de la filial a l’Estat espanyol de la Société des Établissements Gaumont, firma que, a més de fabricar aparells per a la filmació i projecció, batejats amb els noms de Biographe i Bioscope, s’interessà igualment per la producció des del 1898 i l’exhibició Entre el 1905 i el 1907, la Gaumont, domiciliada a Barcelona, es dedicà a la venda de films i a la comercialització del Cronophone, aparell que utilitzava uns discos sincronitzats amb les imatges i obtenia l’efecte d’un primitiu cinema sonor El 1907 H Huet accedí a la…
Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver i Cabrer
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors, Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…
,
Primera història d’Esther
Teatre
Obra teatral de Salvador Espriu, escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació, amb el subtítol Improvisació per a titelles.
Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…
,
Premsa de Fontjoana (Vinebre)
Planta de l’excavació realitzada a la partida de Fontjoana el 1988, amb elements que havien format part d’una premsa un gran bloc de jaspi rectangular, aprofitat com a contrapès, i una pedra de molí circular M Genera La partida de Fontjoana és situada al S del poble de Vinebre S’estén sobre una terrassa a l’esquerra de l’Ebre, al costat dret de la carretera que condueix a Móra, a uns 80 km de la ciutat de Tortosa Arran de la descoberta en aquest indret d’una estela funerària d’extraordinari valor —dedicada al soldat difunt de la legio VI C Aebutius Verecundus—, a l’hivern del 1988 es va…
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…