Resultats de la cerca
Es mostren 1700 resultats
Manuel Bonet i Muixí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot…
John Wesley
Música
Sacerdot anglicà, fundador de l’església metodista.
Fou ordenat de diaca el 1725 i de prevere el 1728 El 1735 s’embarcà cap a Amèrica del Nord i exercí de missioner a Geòrgia durant tres anys De nou a Anglaterra, el contacte amb les teories moravianes i la lectura del prefaci de M Luter al seu comentari a l’epístola de sant Pau als romans canviaren la seva vida, i a partir d’aquell moment es dedicà a predicar per tot el Regne Unit El seu Foundry Tune Book 1742 és la primera collecció de música per a l’església metodista La teologia de Wesley, propera a la del predicador holandès Jakob Hermann, conegut com a Arminius, el menà a…
Jean-Georges Kastner
Música
Teòric i compositor francès.
Seguint la voluntat paterna, inicià els estudis de teologia, que més tard abandonà per tal de dedicar-se a la composició Entre el 1826 i el 1835 compongué nombroses obres de diferents gèneres, com òperes, simfonies i serenates per a instruments de vent El 1835 rebé un ajut econòmic de l’ajuntament d’Estrasburg per a anar a estudiar al Conservatori de París, on fou alumne d’A Rejcha contrapunt i fuga i HM Breton composició Tanmateix, no fou amb la composició que es guanyà una sòlida reputació, sinó amb els treballs teòrics i pedagògics El seu Traité général d’instrumentation , escrit el 1837 i…
Georges de la Hèle
Música
Compositor flamenc, actiu a la Península Ibèrica.
Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els…
Federico Sopeña Ibáñez
Música
Musicòleg i crític musical castellà.
Vida Estudià dret a la Universitat de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Fou crític musical en "Arriba" i "ABC" i participà en la direcció de nombroses institucions musicals, com ara la Comisaría General de la Música 1940-43, 1971-72 i la secció de música contemporània de l’Instituto Español de Musicología 1952 En 1951-56 dirigí el Conservatori de Madrid i el 1958 ingressà en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, institució de la qual fou secretari general des del 1969 També dirigí l’Academia de España de Roma 1977-81 i el Museo del…
Arxiu de Textos Catalans Antics
Historiografia catalana
Publicació anual d’història de la literatura catalana, editada a Barcelona des del 1982.
La revista fou fundada per Josep Perarnau i Espelt , que n’ha estat el director fins a l’actualitat, i Jaume de Puig n’ha estat el secretari Els volums es publiquen a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya El seu títol complet és Arxiu de Textos Catalans Antics anuari per a l’edició i estudi de textos catalans anteriors al segle XIX La revista publica, com s’indica al títol, edicions i estudis de textos anteriors a la dinovena centúria compostos per autors vinculats als territoris de parla catalana, siguin escrits en català, llatí o una…
Guillem Terrassa i Ponç
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la…
Gaspar Espuña i Berga
Economia
Empresari.
A onze anys entrà al seminari de Girona, i es llicencià en filosofia i teologia a Roma, on s’ordenà sacerdot A banda, obtingué també la llicenciatura en ciències polítiques per la Universitat de Ginebra Vicari a la Bisbal d’Empordà, a Canet de Mar i a Calella de Mar, el 1969 se secularitzà per fundar el Centre d’Estudis Tècnics Turístics CETT, dedicat a la formació d’empresaris en el sector turístic, que es diversificà i s’amplià a altres branques Destaquen l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, amb prop de 2000 alumnes i uns 300…
Christian Friedrich Daniel Schubart
Música
Poeta, escriptor i compositor alemany.
Clavecinista i organista consumat, inicià estudis de teologia, que no acabà, i després fou intèrpret d’aquests instruments a Geisslingen i a Ludwigsburg, d’on fou expulsat pel duc de Württemberg el 1773 El 1774 s’establí a Augsburg i fundà el periòdic "Deutsche Chronik", però a causa dels seus atacs a l’Església catòlica fou empresonat del 1777 al 1787 Durant aquest temps escriví nombroses composicions, una autobiografia i l’obra Ideen zu einer Ästhetik der Tonkunst 'Idees per a una estètica de l’art musical', 1806, que, a més d’un valuós document sobre la vida musical del seu…
els Setanta
Nom amb què és coneguda la traducció grega més important de l’Antic Testament.
Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic 132 aC suposa que el…