Resultats de la cerca

Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…

Catedràtic de castellà a la Universitat de Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català El 1948 hi creà un lectorat d’història i literatura catalana, adscrit al d’espanyol, que fou ocupat per Joan Triadú i pel qual passaren noms molt destacats de la intellectualitat catalana Vers el 1920 es traslladà a Barcelona per aprofundir els seus estudis sobre el romanticisme europeu, i entrà en contacte amb Antoni Rubió i Lluch i els seus principals deixebles Les seves investigacions tingueren…

També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…

La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…

El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de…

Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…

Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1874 en farmàcia, s’hi establí definitivament Hi exercí la professió en establiment propi, fou professor de fisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal Totes les seves activitats foren manifestació de la identificació amb les maneres, els objectius i l’ideari dominant de la Renaixença La seva identificació explícita amb el programa i l’ideari de Torras i Bages i la contribució…

Al país predomina l’ètnia uzbeka i hi ha també russos i tadjiks Des del punt de vista cultural, els uzbeks, islamitzats al segle XIV, tenen una notable tradició urbana que els distingeix de pobles veïns com els turcmans o kirguisos, de tradició nòmada Als segles anteriors a l’annexió russa de l’Uzbekistan, produïda al llarg de la segona meitat del segle XIX, ciutats com Samarcanda o les corts dels kanats de Bukhara i Khiva tingueren una brillant vida musical És per aquest motiu que l’Uzbekistan té un important llegat de música culta, resultat d’influències perses, turques i àrabs…

El territori fou colonitzat entre el 870 i el 930 No es coneix gairebé res de la tradició musical que aportaren els pobladors originals A causa del seu aïllament, durant segles els islandesos no tingueren notícia del desenvolupament musical del continent europeu, fet que no es donà en cap altre poble Música medieval La música medieval, consistent en cançons populars monofòniques i en música religiosa antiga, dominà el panorama musical fins ben entrat el segle XIX Les cançons populars antigues es poden dividir en dos grups els rímur , poemes èpics que solien cantar-se quan la…

Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…