Resultats de la cerca

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Davanter centre, jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1921-23, el Gràcia 1923-25 i 1926-27, el Sants 1925-26 i 1931-32, l’Europa 1927-28, el Lleida 1928-29 i l’Alumnes Obrers de Vilanova 1929-31 Durant la primavera del 1924 jugà quatre partits amistosos amb el Futbol Club Barcelona, en els quals marcà 2 gols Amb la selecció catalana disputà 3 partits, marcà 3 gols i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924

Actuava d’extrem dret i jugà en el Torreforta 1975-76, el Gimnàstic de Tarragona 1976-82 i 1986-88, el Reial Club Deportiu Espanyol 1982-85, les dues darreres temporades a primera divisió, el Centre d’Esports Sabadell 1985-86 i el Tortosa 1988-89 És el jugador que més gols ha marcat al Nou Estadi de Tarragona 48 Ha entrenat el Reus Deportiu, el Vilanova i la Rapitenca, entre d’altres És professor d’educació física

Fou nen cantor a la catedral de Lleida El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova Escriví la simfonia Las dos lápidas , per a orquestra i banda 1862, i algunes òperes, com Gonzalo i Melusina També deixà sarsueles, com L’esquella de la Torratxa i El punt de les dones , basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater , una missa i algunes obres corals

Situació i presentació El terme municipal d’Alàs i Cerc es creà l’any 1970 quan al terme tradicional d’Alàs, d’una extensió de 4,85 km 2 , li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc escrit antigament Serc , força més extens, amb 52,8 km 2 El municipi és situat a l’E del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre Limita al N amb Estamariu, a l’E amb Arsèguel i Cava, al S amb la Vansa i Fórnols, a l’W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d’Urgell Dins el terme d’Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers…

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que…

Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i Vilanova…

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadó Barberà de la Conca Castell de Barberà Castell d’Ollers Torre d’Ambigats Blancafort Castell de Blancafort Conesa Castell de Conesa Casa forta dels Montpaó Castell i vilatge de Savella Castell de Torlanda Castell de Saladern L’Espluga de Francolí Vila medieval de l’Espluga de Francolí Forès Castell de Forès Llorac Castell de Llorac Castell de Rauric Castell de la Cirera Castell d’Albió Torre d’Albió Castell de Montargull Montblanc Vila medieval de Montblanc Castell de Montblanc Castell de Lilla…

Documentat entre el 1660 i el 1703 Gendre de Domènec Rovira, treballà amb ell en el retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena a l’església de Figueres 1665 El 1678 fou, a Barcelona, un dels instigadors de la creació del nou gremi d’escultors Treballà al Coll Selva, Vilanova i la Geltrú i Barcelona Hom l’identifica amb un dels principals projectistes de la façana de la seu de Girona 1680, citat sovint amb el cognom de Gavina

És gregària, sedentària i apreciadíssima com a peça culinària i de caça Habita a la península Ibèrica, al sud de França, al NW d’Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears excepte a Formentera El mercat de perdius vives a Vilanova de Meià és l’únic a Catalunya i se celebra anualment el dia 11 de novembre Sant Martí, amb diversos actes populars Hi assisteixen gent de moltes comarques catalanes i fins i tot d’Aragó