Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Alexandre Tansman
Música
Compositor, pianista i director francès d’origen polonès.
Estudià piano, harmonia i contrapunt de molt jove, i després, dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia Amplià els coneixements de composició amb P Rytel Dues obres, Fantaisie i la Sonata per a piano -totes dues del 1919-, li feren guanyar el Premi Nacional de Composició, que li permeté anar a París Allí conegué M Ravel, D Milhaud i P Honegger, així com diversos directors L Stokowski i W Mengelberg principalment, que s’interessaren per les seves obres A partir del 1927 realitzà gires per Europa i Canadà, en les quals dirigí obres seves Durant la Segona Guerra Mundial visqué…
John Jenkins
Música
Compositor anglès.
Treballà com a músic i professor de llaüt i viola en diverses cases nobles d’Anglaterra El 1634 prengué part en la mascarada The Triumph of Peace de J Shirley, a Londres El 1660 entrà com a intèrpret de tiorba a la capella reial, i, tot i que no la freqüentà, en cobrà un salari fins a la seva mort, com a valoració de la seva reputació musical Durant els darrers anys de la seva vida estigué al servei de Philip Wodehouse, a Kimberley Excellí sobretot en el camp de la música instrumental Se li coneixen més de 800 obres entre fantasies, suites , ayres i peces per a solistes, conservades únicament…
Erich Wolfgang Korngold
Música
Compositor nord-americà d’origen austrohongarès.
Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea…
Julius Weismann
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra alemany.
Estudià composició amb J Rheinberger el 1892 La seva producció és molt extensa i abraça tots els gèneres, llevat de la música sacra Tot i que seguí essencialment l’estil del Romanticisme tardà, incorporà elements de l’impressionisme i també del llenguatge polifònic de M Reger La seva música fou molt popular durant els anys vint i trenta, i les tres primeres òperes, Schwanenweiss 'La blancor del cigne', 1919-20, Ein Traumspiel 'Una obra de fantasia', 1922-24 i Die Gespenstersonate 'La sonata dels fantasmes', 1929-30, assoliren un èxit notable Durant la Segona Guerra Mundial donà suport al…
Edward Steuermann
Música
Pianista, pedagog i compositor polonès.
Estudià amb Vilém Kurz a Lwów i amb Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg i Engelbert Humperdinck a Berlín Fou professor de piano a Lwów i Cracòvia i el 1936 es traslladà als Estats Units, on exercí la docència al Conservatori de Filadèlfia 1948-63 i a la Juilliard School de Nova York 1952-64 Així mateix, oferí cursos i classes magistrals arreu del món El 1912 prengué part en l’estrena de Pierrot Lunaire , d’A Schönberg, i també estrenà totes les obres de piano d’aquest compositor, excepte les Cançons , opus 48 A més, presentà la Sonata i el Concert de cambra , d’A Berg Fou l’introductor a Viena…
Wilfred Josephs
Música
Compositor anglès.
Començà harmonia i contrapunt a setze anys, però abandonà la música per seguir els estudis d’odontologia, especialitat en la qual es graduà el 1951 Fou dentista a l’exèrcit durant dos anys 1951-53 Gràcies a una beca, entre el 1954 i el 1956 pogué estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, on fou alumne d’A Nieman En 1958-59 ho feu a París amb Max Deutsch El 1963 el seu rèquiem, dedicat a l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial, guanyà el primer premi en el Concurs Internacional del Teatro alla Scala Milà, fet que li permeté d’abandonar l’exercici de la medicina per dedicar-se…
Johannes Bedyngham
Música
Compositor anglès identificat amb John Boddenham.
Fou alumne i membre del cor del Winchester College i, després, del New College a Oxford, on es graduà en dret civil 1449 i canònic 1455 En 1457-58 era sagristà de la collegiata de Sant Esteve, a Westminster, càrrec que sembla que ocuparen diversos compositors notables No es tenen notícies seves més enllà del 1459 Actualment és un compositor discutit, perquè moltes de les seves obres són atribuïdes a G Dufay, J Dunstable i W Frye És autor de dos cicles de la Missa a tres veus que transmet el Codex Trento 88 el primer cicle parodia la balada de Binchois Dueil angoisseux , i de l’…
Ralph Henry Kirshbaum
Música
Violoncel·lista nord-americà.
Es formà musicalment amb el seu pare, Joseph Kirshbaum, violinista i director d’orquestra Fou alumne de Leo Aronson a Dallas i debutà com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat quan tenia tretze anys Es diplomà a la Universitat de Yale, on fou deixeble del violoncellista francès Aldo Parisot L’any 1969 fou guardonat amb el primer premi al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó de Florència i un any després obtingué també el primer premi al Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou Això li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món Ha triomfat com…
György Pauk
Música
Violinista hongarès naturalitzat anglès.
Començà els seus estudis de violí a cinc anys i fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A catorze anys fou guardonat amb el Premi Internacional de Violí N Paganini de Gènova, al Concurs Long-Thibaud de violí i piano de París i al Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya de Munic Debutà al London Festival Hall el 1961 sota la direcció de Lorin Maazel i s’establí a Londres El 1971 tocà per primera vegada als Estats Units, amb l’Orquestra Simfònica de Chicago, sota la direcció de G Solti És considerat un gran intèrpret de l’obra de Béla…
impromptu
Música
Peça instrumental per a solista, habitualment per a piano, característica del segle XIX, d’estil improvisat, que suggereix una inspiració sobtada.
Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu , 1852 PI…