Resultats de la cerca

Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…

Situació Fragment de mur que tancava el recinte del vilatge ECSA-J Bolòs El tossal de Rodamilans, poc prominent, se situa al sud-est de Torres de Segre, entre Carrassumada i l’embassament del Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TBF941991 Des de la carretera que va a Carrassumada, immediatament abans del cementiri del poble, surt una pista cap al sud-oest Al cap d’uns 700 m, cal girar a l’esquerra per una altra pista que ens portarà fins al peu del tossal Nucli urbà Aquest tossal, encara que poc destacat, és força gran Tot el planell superior és pla Per desgràcia, al damunt s’ha fet…

Situació Fonamentació d’un mur i accés a unes dependències subterrànies, potser un sirdab o refugi del període andalusí, segons una fotografia de l’any 1980 JR González El vilatge dels Castellots es troba dalt d’un petit tossal situat al SW del poble de la Portella Mapa 32-14 359 Situació 31TCG031231 A poc més d’1 km al sud-oest de la Portella, pel camí que porta a Vilanova de Segrià s’arriba al Reguer Gran un cop passat, a uns 100 m hi ha el tossal on es troben les ruïnes del vilatge Nucli urbà Els vestigis més interessants d’aquest antic nucli de poblament es troben al vessant meridional…

Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis que té a la part superior un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols i al centre, una finestra de doble esqueixada ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble d’Alfés, al sud-est de la comarca, sobre un dels turons que domina àmplies valls com la del riu de Set o la de Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TCF015996 S’arriba a Alfés des de Lleida per la carretera N-230, que es dirigeix a Tortosa Cal prendre a Albatàrrec el brancal d’aquesta carretera que es dirigeix cap a Alfés, Alcanó i Torrebesses XEC…

Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…

Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Fou convocat per primera vegada el 1967 pel Cercle Artístic de Girona, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor i com a reacció a la creació, aquell mateix any, del premi Inmortal Ciudad de Gerona, impulsat per l’Ajuntament i en el qual només s’acceptaven novelles en castellà Entre el 1993 i el 1996 s’atorgaren dos premis, l’un de la crítica i l’altre dels lectors, a una obra publicada l’any anterior Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1968 Estat d’excepció , de Manuel de Pedrolo 1969 Prohibida l’evasió , d’Avellí…

Des de la seva fundació i fins el 15 de febrer de 2025 fou un monestir de monges clarisses Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi feu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat la reina hi residí fins a la seva mort 1364 i feu construir també la…

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la…

La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep Guixà es…