Situació
Fonamentació d’un mur i accés a unes dependències subterrànies, potser un sirdab o refugi del període andalusí, segons una fotografia de l’any 1980.
J.R. González
El vilatge dels Castellots es troba dalt d’un petit tossal situat al SW del poble de la Portella.
Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TCG031231.
A poc més d’1 km al sud-oest de la Portella, pel camí que porta a Vilanova de Segrià s’arriba al Reguer Gran; un cop passat, a uns 100 m hi ha el tossal on es troben les ruïnes del vilatge.
Nucli urbà
Els vestigis més interessants d’aquest antic nucli de poblament es troben al vessant meridional del tossal, si bé l’acumulació de llenya per part del propietari del lloc en aquest indret dificulta que es puguin veure bé actualment. Fa quinze anys era visible una paret en angle, feta de carreus petits i algun de més gros, lligats amb argamassa. Però sobretot cridava l’atenció l’existència d’una cobertura vertical sota la capa rocosa, que permetia accedir a una sèrie de dependències subterrànies, actualment d’1 m d’alçada, que tenien com a sostre gres oligocènic. Sota terra hi ha alguna paret de petits carreus per reforçar la capa natural, però sobretot allò més espectacular és l’existència d’un petit passadís, d’una gran pedra calcària circular, que es trobava ajustada en unes guies que permetien que rodés sense caure, i a més, tapar l’accés a les cambres. Aquesta cavitat és coneguda popularment com a “cova dels Moros”.
Per la superfície es pot recollir ceràmica vidrada de color melat, verdós, així com ceràmica comuna i també la típica terrissa grisa. Tot aquest material ens permet situar cronològicament el vilatge a l’edat mitjana; el seu origen es pot situar a les acaballes del segle XI o al principi del XII, i amb diverses modificacions, no arribaria més enllà del segle XV. Tot i que l’emplaçament és un indret relativament estratègic, no es pot relacionar amb cap fortificació, sinó més aviat amb un establiment agrícola, el qual tindria un soterrani com a refugi.
L’autor magribí al-Himyar? parla de les granges existents a la zona de la Marca Superior dels voltants de Lleida, les quals eren protegides per una torre o fortificació —al-bury— o per un refugi subterrani —sirdab—, en el qual s’amagaven els colons en cas d’atacs enemics, i es construïen gràcies a les donacions o deixes testamentàries.
Sembla que els Castellots correspon a una d’aquelles “torres” que caracteritzaren l’hàbitat rural del Pla de Lleida durant l’època islàmica, de les quals ja es va fer ressò l’historiador J. Lladonosa. D’altra banda, resulta suggeridor pensar que podríem estar davant d’una de les torres esmentades en el capbreu del 1214, com Bellforat, Gelabert, Oromir o Amat (Bolòs, 1993, pàg. 55).
Uns 200 m al sud dels Castellots, segons referències orals, quan es va realitzar fa uns vint anys l’anivellament del camp meridional, van ser destruïdes una sèrie de tombes rupestres i alguna de llosa, les quals ja no tenien restes antropològiques. El jaciment va ser anomenat provisionalment Tossal dels Conills-II. Sembla lògic suposar que fou el cementiri dels habitants de l’establiment rural o vilatge dels Castellots, encara que sense més dades es fa difícil precisar si corresponien al moment cristià o islàmic d’ocupació de l’indret.
Bibliografia
- Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàg. 79; González, 1982; 1985; Bolòs, 1993a, 17, pàgs. 45-81; Eritja, 1993, pàgs. 21-44.