Resultats de la cerca

El seu territori fou descobert el 1512 per Juan Ponce de León Fou concedit per Elisabet I d’Anglaterra 1584 a Walter Raleigh, el qual intentà de fundar-hi establiments, però fracassà El 1650 tingueren lloc els primers assentaments a l’actual Carolina del Nord Quant a Carolina del Sud, el 1564 Jean Ribault, enviat per Carles IX de França, hi fundà una efímera colònia En 1663-65 Carles II d’Anglaterra concedí el territori situat entre 31° i 36° de latitud nord a una companyia de nobles anglesos, els quals l’anomenaren Carolina en honor de llur monarca, i estimularen l’establiment…

El que sembla el primer esment d’aquesta capella és de l’any 1199, que el rei Pere el Catòlic donà a Déu i a Santa Maria, per a l’obra del pont de Fraga, tots els drets que tenia als banys de Fraga Segurament aquesta donació anava dirigida a l’orde militar de Santa Maria de Montgaudi, que usufructuava el pont de Fraga 1189, tenia la senyoria del castell i que hauria bastit a la vila de Fraga una capella en honor de la Mare de Déu i potser també els hospitals fragatins de Santa Maria i Sant Jaume, d’acord amb les seves advocacions La vitalitat de l’orde fou efímera, i molt aviat s…

L’antic poble d’Isdes, deshabitat des del segle passat, era situat damunt un turó de 1 385 m, prop de la collada de Santa Bàrbara Dins el nucli hi havia el seu antic castell, avui totalment desaparegut, el qual sembla que fou el centre d’un primitiu pagus La seva primera menció documental data de l’any 968, quan Toledeva i Sunyer lliuraren al cenobi de Santa Maria d’Alaó la dècima part de l’heretat que tenien al terme del castro Aiscle Des de mitjan segle XI el lloc i el castell d’Isdes passà a una branca dels Cornudella, els quals portaren el nom d’Isdes posteriorment, des de mitjan segle…

El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la…

De formació autodidàctica, el 1957 s’establí a Barcelona Ha treballat a l’Editorial Bruguera 1957-65, La Vanguardia 1965-68, i a les editorials Labor 1968-93 i Biblograf 1996-97 Autor d’una vintena de llibres i desenes d’articles sobre bibliologia, edició, arts gràfiques, lexicografia, ortotipografia, redacció i història del llibre, ha dirigit màsters especialitzats Fou president d’honor del Comitè Espanyol de l’Associació Internacional de Bibliologia 1991-97, president de l’Associació Espanyola de Bibliologia 1997-2000 i president de l’Associació Internacional de Bibliologia…

President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de…

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent de l’Academia Española, de…

El 1943 s’installà a París Treballà aviat amb metall làmines de ferro, filferro i plom i, a partir del 1954 Le Poisson , utilitzà materials ferralla, carrosseries d’automòbils i instrumental compressors, martells, grues industrial per a la construcció amalgamada de masses integrades en l’espai insectes, homes alats, cossos femenins, bèsties fantàstiques — L’homme de Saint-Denis 1958, Relleu 1961—, de formes agressives, plenes de vitalitat i d’una gran força plàstica Continuà la seva producció artística amb les ‘expansions’, grans formes creades a partir del buidatge de motlles de poliuretà,…

Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit…

Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del…