Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Felip d’Anglesola, sagristà de Tarragona (1380-1383)
El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…
Castell de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…
El marc històric del romànic del Gironès
Art romànic
La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…
Castell de Llers
Art romànic
Situació Una vista del nucli de la població centrat pel recinte fortificat del castell J Todó-TAVISA Situades a la part alta de la vila de Llers, hi ha encara unes importants restes del castell, format per una torre i un clos de planta rectangular Aquestes restes estroben actualment entremig de cases, moltes de les quals encara són habitades Darrerament s’hi han fet obres de consolidació, especialment als murs perimetrals, i de neteja Mapa 258M781 Situació 31TEDG929829 Per arribar-hi cal anar a la part alta i vella de la població de Llers Des d’un dels carrers que surten de la…
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…
la Jonquera
Vista aèria de la Jonquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…
Olèrdola

Vista parcial de Sant Miquel d’Olèrdola, on destaca el campanar de l’església de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, a la zona de contacte de la depressió del Penedès i el massís de Garraf.
Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola A…
Sarral
Sarral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Situat al sector nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, tenia 35,03 km 2 El municipi actual limita amb els termes de Forès, Rocafort de Queralt i Conesa al N, les Piles al NE, Pontils a l’E, el Pont d’Armentera i Cabra del Camp aquests dos, de l’Alt Camp al SE, Barberà de la Conca al S i SW i Solivella a l’W El terme actual s’estén per la serra que separa la conca del riu d’Anguera de la del Gaià entre el coll de Deogràcies al N i els vessants septentrionals de la serra del Cogulló al S i pels vessants meridionals de la serra de Forès Aquesta serra, juntament…
València
El mercat central i la Llotja de la ciutat de València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…
Santa Maria de Besalú
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera exterior, l’absis central de la qual fou falcat per contraforts en època posterior J Todó-TAVISA Les restes de l’antiga església de Santa Maria es troben dintre el nucli antic de la població de Besalú formant part del conjunt històrico-monumental en l’àmbit que ocupà el castell i la canònica, a la part de tramuntana de la vila, dalt un puig actualment de propietat particular Mapa 257M781 Situació 31TDG755722 Història Fundació de la canònica a l’església de Sant Genís i Sant Miquel Miró Bonfill, comte de…