Resultats de la cerca
Es mostren 2218 resultats
armes històriques
Esports de tir
Disciplina de tir consistent a encertar un blanc fix o mòbil amb una arma de foc antiga, o bé amb una rèplica exacta d’una arma de foc antiga, carregada amb pólvora negra i generalment per la part davantera.
Volga

El Volga al seu pas per Nižnij Novgorod
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del…
Lurdes Barba i Rodríguez
Teatre
Actriu i directora teatral.
Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra La cocina , d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres Marat-Sade 1983 El cafè de la Marina 1984 A la meta 1995, premi de la Crítica…
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…
Salvador Macip i Maresma

Salvador Macip i Maresma
© Ministeri de Cultura. Govern d'Andorra
Bioquímica
Literatura
Bioquímic i escriptor.
Biografia Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1994, on es doctorà també en genètica molecular 1998 Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral a la Mount Sinai School of Medicine de Nova York 1998, d’on del 2004 al 2007 fou professor contractat instructor L’any 2008 s’incorporà a la Universitat de Leicester Gran Bretanya, de la qual és professor associat des del 2015 El seu camp de recerca són els mecanismes cellulars relacionats amb els processos cancerosos i amb l’envelliment, amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de teràpies selectives Molt influït per la…
cacau

Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
anguila
anguila
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos allargats i serpentiformes, de secció quasi cilíndrica, llevat de la cua, que és comprimida.
La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als rius i fins i…
Troparium et Prosarium
Art romànic
Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí…