Resultats de la cerca

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a…

Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu…

El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…

La revista, de la qual s’han publicat dotze números, nasqué l’any 1981 com a butlletí semestral de l’esmentada associació Aviat es convertí en una publicació periòdica que comptà amb el suport econòmic de la Diputació Provincial de València, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xàtiva Ha estat dirigida en successives etapes per Germà Ramírez Aledón i Joaquim Corts, i coordinada per un consell assessor format per historiadors i estudiosos de la comarca i professionals de l’ensenyament com ara JJ Antolí, A Boluda, S Garrido, A Martínez, R…

Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…

El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan  Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la…

Fou creada a Barcelona el 1967 pels crítics Jaume Figueras i Rabert, Antoni von Kirchner i Masdeu 1940 i Pere Ignasi Fages de Climent i Mir, coneguts com FKF La seva activitat s’inicià quan els empresaris del Publi Fargas i Barnils els confiaren la direcció del local, que iniciaren amb l’estrena el 1967 de Somnis de dones Kvinnodröm , 1955, Ingmar Bergman en castellà Sueños i amb l’estrena històrica, el mateix any, de Repulsió Repulsion , 1965, Roman Polanski, film que es projectà durant quatre mesos i mig Després d’un seguit de títols europeus d’alta qualitat i de presentar-hi una…

Sorgí a partir d’un grup que s’escindí de l’AFC i d’altres del CEC que s’hi afegiren El collectiu, que defensava un cinema més crític o compromès que el dels amateurs del moment, tingué una primera junta directiva formada pels cineastes amateurs Conrad Torras president, Tomàs Mallol i J J Reventós vicepresidents, Gabriel Pérez Rius president el 1970, Joan Altés, Jaume Alberich, Climent Jové vicepresident el 1971, Enric Sabaté, Josep López Fornas vicepresident el 1977, Rossend Conesa i J J Sánchez Umbría vicepresident el 1962, als quals aviat s’afegiren Josep del Castillo i Jesús…