Resultats de la cerca

Situació Ermita situada sobre un esperó rocós que domina la vall de Peranera MÀ Font L’ermita de Santa Margarida és situada a uns 1 600 m d’altitud, sobre un aflorament rocós pròxim al lloc de confluència d’aigües que baixen del barranc de la font Grossa i del de l’Espluga o Santa Margarida Des d’aquest punt es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall de Peranera Mapa 33-10 214 Situació 31TCH212011 Per a arribar-hi cal agafar la pista que porta a les mines d’hulla de Peranera en direcció a Erillcastell fins a trobar la borda de Puiol Des d’aquí un camí mena a l’ermita de Santa…

Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli medieval i els…

Situació Aspecte que ofereix l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici romànic molt modificat en èpoques posteriors J Pahissa L’església s’alça dalt d’un turonet, envoltat de conreus, al peu de l’antic castell de Montfalcó, a la banda sud-occidental del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG717132 L’itinerari és el mateix que s’ha descrit per arribar al castell Cal demanar la clau a la casa que hi ha prop de l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Montfalcó Molt aviat tingué la condició d’església parroquial, si bé posteriorment…

Situació Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació ECSA - S Aliaga Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís MLIR Mapa 35-10 216 Situació 31TCG995864 Intervencions arqueològiques A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S Aliaga i J Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i finançament municipal…

Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…

L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El cap o escòlex…

Definició L’ impetigen és una infecció de les capes superficials de la pell causada per bacteris estreptococs o estafilococs que es caracteritza per l’aparició de vesícules o butllofes que, en trencar-se, formen crostes groguenques Aquesta infecció és molt contagiosa Justament la paraula impetigen del llatí impetigine està connectada amb el verb impetere , que significa ‘atacar’ o ‘escometre impetuosament’, i es refereix a la facilitat amb què es difon la malaltia, tant a d’altres persones com a diverses parts del cos de la persona afectada Els gèrmens responsables de l’impetigen poden…

Definició És anomenada glossitis la inflamació de la llengua Aquest trastorn es pot presentar de manera brusca o aguda, per exemple després de la introducció d’aliments picants o molt calents a la cavitat bucal, o bé com a resposta allèrgica davant el contacte de determinats aliments, o fins i tot formant part d’un procés infecciós que habitualment també afecta la mucosa bucal igualment, es pot presentar de manera persistent o crònica a conseqüència de nombroses circumstàncies, com ara una manca de vitamina B o de ferro, o bé com a manifestació de diverses malalties cutànies generalitzades,…

L’anomenada aplàsia medullar és una alteració molt greu de la medulla òssia que es caracteritza per un desenvolupament insuficient de les cèllules mares hematopoètiques Així, es presenta una notable disminució de la producció d’elements sanguinis i, per tant, un defecte de la concentració que mantenen en la sang L’aplàsia medullar, característicament, genera una manca de totes les cèllules sanguínies, tant d’eritròcits com de leucòcits i plaquetes Aquest trastorn és també anomenat anèmia aplàsica , perquè una de les manifestacions de l’aplàsia medullar és l’anèmia, és a dir, una disminució de…