Resultats de la cerca

Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990, Diccionari del…

Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la Fundació…

Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i sobre altres…

Administrador de finques de professió, les seves inquietuds polítiques i culturals el van portar a militar primer a la Lliga Regionalista i, posteriorment, a Esquerra Republicana de Catalunya i a fundar, amb Marcellí Antich ,  Edicions Proa l’any 1928, empresa a la qual aportà el capital inicial i que esdevingué una referència en la difusió dels clàssics de la novella moderna europea a Catalunya i en català Separat d’Antich per desavinences polítiques l’any 1935, continuà en solitari al capdavant de l’editorial Després de la Guerra Civil Espanyola durant la qual treballà a la Conselleria de…

Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica Superior d’…

Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més austera, elements…

Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya,…

Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a compositor de…

En 1656-60 estudià al collegi dels jesuïtes d’Opava Des del 1661 treballà a Kromeríž i el 1664 fou nomenat primer trompetista i mestre de capella de la diòcesi del principat d’Olomouc També dirigí el cor de Sant Maurici, on moltes de les seves obres s’interpretaren durant més de trenta anys Vejvanovský fou així mateix un excellent copista de música La seva producció musical comprèn nombroses misses, motets, antífones, himnes i lletanies, moltes compostes en estil homofònic i per a diverses combinacions de veus i instruments La música instrumental consta de sonates, ballets i serenates que…

Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra Civil…