Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Selica Pérez Carpio
Música
Soprano valenciana.
Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després cantà altres…
Rafael Martínez i Valls
Música
Compositor valencià.
Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…
Josep Melcior Gomis i Colomer
Música
Compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li proporcionaren un cert…
Josep Falcó i Torró
Música
Compositor valencià.
Durant la seva infantesa formà part del cor de l’església de Santa Maria d’Ontinyent Allà rebé el magisteri de Josep Mir i, un cop abandonà el cor, fou deixeble de l’organista Francesc de Paula Bonastre L’any 1858 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on tingué mestres com J Monasterio i E Arrieta i obtingué alguns premis d’harmonia i composició A partir del 1876 fou professor de solfeig a l’Escuela Nacional de Música Dins el conjunt de la seva obra destaquen les cançons per a veu i piano, entre les quals un bon nombre d’havaneres de saló que li proporcionaren una certa fama en el seu…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
Josep Belda i Domínguez
Historiografia catalana
Arqueòleg i religiós.
Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’Albufereta d’…
Elies Tormo i Monzó
Historiografia catalana
Historiador de l’art, advocat i polític.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso Berenguer Dins el…
Josep Navarro i Cabanes
Historiografia catalana
Periodista, bibliotecari, assagista i bibliòfil.
Vida i obra Traslladat de molt jove a València amb la seva família a causa de les dificultats econòmiques, estudià a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança i a l’Escola Normal, on obtingué la titulació de mestre, professió que mai no arribà a exercir Estigué afiliat a la Juventud Carlista, la qual cosa marcà tota la seva trajectòria professional periodística ja que sempre estigué vinculat a publicacions d’ideologia tradicionalista Començà la seva activitat periodística fent algunes collaboracions en diferents setmanaris de l’inici de la dècada del 1890 i trobà el seu primer treball en la…
Vicenç Llàcer Camarasa

Vicenç Llàcer Camarasa
Museu Colet
Columbofília
Columbicultor.
El 1950 ingressà a la Societat de Coloms Esportius de Can Vidalet, que presidí des del 1952 El 1954 fou nomenat inspector del Baix Llobregat Impulsà concursos especials, com el de Can Vidalet, el de Castelldefels o el concurs del Baix Llobregat, organitzat pel Club Esplugues i que més endavant s’estengueren arreu de l’Estat Participà en concursos d’àmbit estatal i internacional També ocupà càrrecs en els clubs d’Esplugues de Llobregat i de Sant Joan Despí Més endavant, exercí de relacions públiques de la Federació Catalana de Coloms Esportius i collaborà en la secció de columbicultura del…
Juan Bolinches Gil
Futbol
Futbolista.
Migcampista, començà en la categoria regional fins que la temporada 1943-44 fitxà per l’Alcoià 1945-50, amb el qual debutà a primera divisió Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on jugà durant sis temporades 1950-56, i després, dues més al Real Gijón 1956-58 Jugà un total de 163 partits i marcà 12 gols Acabà a l’Ontinyent 1958-59, a segona divisió, i posteriorment en fou entrenador