Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
tennis

Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…
Els crustacis
Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…
Les berguedanes i les primeres màquines de filar
Com a moltes altres regions europees, la filatura fou també a Catalunya l’assignatura pendent de la manufactura cotonera Durant la major part del segle XVIII, la indústria de les indianes es desenvolupà al Principat sobre la base de la integració en una mateixa unitat productiva de les fases del tissatge i de l’estampació de les teles, però no de la filatura La primera matèria utilitzada era el cotó ja filat, procedent sobretot de Malta i, en menor proporció, d’Anglaterra i Suïssa Rebut de Benet Ardit per la venda de sis màquines de filar a la Companyia de Filats 18-5-1789 BC Aquesta situació…
La transformació de les ciutats
El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…
Aiguamúrcia

Vista parcial de la plaça situada a l’entrada del monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…
La forja
Art gòtic
L’abast i els límits de la tradició historiogràfica Canelobre arborescent o de lliri, d’autor anònim Aquest exemplar forma part d’una parella de canelobres de ferro forjat que procedeix de l’antiga abadia benedictina de Santa Maria de Serrateix Es pot datar al segle XV Pertany al grup de canelobres arborescents d’ornamentació més rica, ja que combina la decoració de flors amb la de fulles Al cimal, diversos branquillons arquejats amb sengles flors formen una copa d’arbre De la part inferior de la tija surten tres barretes també coronades per flors, amb un tractament plàstic de tendència…
Vaticà

Estat
Estat sobirà situat dins la ciutat de Roma, a l’extrem occidental de l’àrea urbana, envoltat per una muralla, on hi ha la basílica de Sant Pere del Vaticà i la residència del papa i de la cúria romana.
La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de SantPere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de SantPere del Vaticà © Fototecacat…
la Bisbal del Penedès

Vista de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, entre les serres del Montmell i de Santa Cristina.
Situació i presentació El municipi de la Bisbal del Penedès és situat a la part ponentina de la comarca, a la rodalia de les serres de ponent El terme té una extensió de 32,54 km 2 i limita al N amb el terme del Montmell, a l’E amb els termes de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, al SE amb Banyeres del Penedès, al S amb l’enclavament de l’Albornar, que pertany a Santa Oliva, i amb el terme d’Albinyana, i a l’W amb els termes de Masllorenç i Rodonyà, aquest darrer de la comarca de l’Alt Camp El terme és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell, que cobreix…
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
el Bages

Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…