Resultats de la cerca

Fou conegut amb el sobrenom de Pròsper Martí El 1733 ingressà en la Companyia de Jesús i fou rector del collegi de Monti-sion de Palma i del d’Eivissa Amb motiu de l’expulsió de la Companyia de la corona espanyola, fou desterrat a Itàlia Centrà les seves investigacions en la història natural, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera Publicà les obres següents Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera 1798 i Storia naturale dell’isola d’Ibiza

Classificà, ordenà i restaurà els documents històrics de l’arxiu municipal de Sóller Com a investigador, centrà la seva tasca en la història local de Sóller Collaborà en diferents revistes, com ara el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , Lluc i Sóller Entre la seva bibliografia destaquen les obres següents El catastro y el amillaramiento en las villas de Sóller 1942, “La germanía en Sóller”, BSAL 1972, Notes històriques Aportació a la història de Sóller 1974 i Les Germanies i Sóller 1976

S'inicià escrivint llibres pornogràfics, de moda aleshores, fins que fou condemnat per les autoritats 1791, i començà les seves activitats literàries Hàbil pintor, illustrà moltes de les seves obres, entre les quals es destaquen Mukashigatari inazuma-byōshi ‘Les armes dels llamps, una vella història’, 1805 i la continuació, Honchō suibodai zenden ‘La illuminació en l’embriaguesa, història completa’, 1809, obres inspirades en els esdeveniments dramàtics, amb la finalitat de provocar l’emoció, l’estupefacció i l’horror en el lector

El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior Publicà en castellà i en llatí Entre les seves obres cal esmentar Dialectarum Institutionum 1572, reimprès a Venècia 1582 i a Colònia 1617, Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer 1575 i Verdadera relación de la vida y muerte del P Fr Luis Bertrán 1582, totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid…