Resultats de la cerca
Es mostren 2324 resultats
Economia de l’alta edat mitjana de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà Finalment, del sector terciari, què en…
Sobradiel
Municipi
Municipi de la comarca de la Ribera Alta del Ebro (Saragossa).
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El…
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…
vall de Boí
Vall de l’Alta Ribagorça, travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor.
Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…
Sant Cristòfol d’Erdao (Graus)
Art romànic
Situació Detall de l’absis, ornat amb arcuacions llombardes de formes molt evolucionades ECSA - J Boix L’església de Sant Cristòfol és situada a la part més alta del recent despoblat d’Erdao, el qual s’emplaça a migdia del terme, a la solana d’un serrat que vigila la confluència dels barrancs de la Ribera i del de Bafallui, darrere mateix del castell de Fontova Mapa 31-11 250 Situació 31TBG884853 Actualment l’accés és problemàtic, tot i que Erdao era situat en una cruïlla tradicional de camins, entre Merli, Torroella i Fontova Per la carretera local de la Pobla de Fontova a Centernera surt…
Sant Esteve de Viacamp, abans Sant Miquel
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, avui desafectada i en ruïnes ECSA - JA Adell L’abandonada i ruïnosa església de Sant Esteve és a la part alta del poble de Viacamp, a l’entrada del recinte del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029670 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat, flanquejada per la torre campanar de l’església parroquial de Sant Esteve JBP Història Segons reporta la…
Sant Romà d’Anàs (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH535155 Història Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “ ipsas parrochias Vallato adque Vallatello ” D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà, Ramon IV, i…
Sant Simeó o Sant Bartomeu de Tavascan (Lladorre)
Art romànic
Situació Les restes de Sant Simeó de Tavascan, formades per part de la façana i del sector sud-est, es conserven prop de la moderna església parroquial ECSA - JA Adell Al costat de l’actual església parroquial de Tavascan i servint de mur de contenció i de tanca del cementiri, situat a un nivell força més alt que el del carrer, hi ha les restes suposades de l’església de Sant Simeó, després dita Sant Bartomeu, l’antiga església parroquial JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH572230 Història El lloc de Tavascan és esmentat com a fita en el document, datat entre el 1120 i el 1122, en què els homes de…
Cartago
Ruïnes de la ciutat de Cartago
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat antiga situada a 17 km de la Tunis actual.
Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…
Timor Oriental

Aspecte de la costa de Timor Oriental
Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental situat al sector oriental de l’illa de Timor, que territorialment compta a més amb l’illa d’Atauro (144 km2) i l’enclavament d’Ambeno.
La capital és Dili 192652 h 2010 País muntanyós, destaca el Ramelau de 2960 m El clima és equatorial La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Colònia portuguesa fins el 1975, poc després fou ocupada militarment per Indonèsia, i la convertí en la província de Timor Est 1976 malgrat la declaració per part de l’ONU d’ocupació illegal i de la…