Resultats de la cerca
Es mostren 2025 resultats
Vilatge de Burg (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel…
Puput
La puput Upupa epops és un dels nostres ocells més entranyables, el cant del qual, conegut de tothom, se sent des de llargues distàncies La seva imatge també ens és coneguda, pel fet que és un ocell que es deixa acostar fàcilment Els individus, siguin mascles o femelles, tenen el dors bru-rosat, un ratllat blanc i negre a les ales i la cua, el bec llarg i corbat i, sobretot, una cresta molt característica La puput nia als forats dels arbres, parets, edificis vells i roques A les fotografies, preses al Vallès Occidental, s’aprecia el tipus de niu i d’aliment que l’adult porta…
La conca alta de la Noguera Pallaresa com a exemple de la geologia herciniana
A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de…
ramalina
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les lecanoràcies, en forma d’arbrets laciniats, rígids o penjants, sovint molt sorediats, que es fan sobre escorces d’arbres i sobre roques.
Sierra Nevada de Santa Marta
Serralada
Serra de l’extrem nord de Colòmbia, entre la costa de la mar Carib i la Sierra de Perijá (Andes Orientals), formada per roques cristal·lines paleozoiques (granits, gneis i esquists).
S'aixeca aïlladament sobre la plana del Carib i assoleix l’altitud màxima de tot el país al pic de Cristóbal Colón 5 780 m
moviment de terres
Construcció i obres públiques
Conjunt d’operacions d’arrencament i transport de terra i roques que hom fa en la preparació d’un terreny per a construir-hi una carretera, una via fèrria, etc.
Les més fonamentals són les operacions d'excavació, per tal de rebaixar el terreny al nivell adequat, i les d'aplanament, per a obtenir un nivell uniforme en el terreny
ancil
Malacologia
Gènere de mol·luscs d’aigua dolça de la subclasse dels pulmonats, de conquilla molt fina, semblants a la pegellida, que viuen fixats a les roques, preferentment a les aigües corrents.
cristal·lofíl·lic | cristal·lofíl·lica
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques que tenen un aspecte semblant a les sedimentàries per la disposició dels materials i que participen del caràcter cristal·lí de les eruptives.
L'evolució del planeta Terra
De la història remota a l’estructura actual Abans de parlar de la història de la biosfera cal parlar de la història del seu suport físic, el planeta Terra Cal parlar de la seva estructura Cal parlar de la tectònica de plaques, que determina la configuració i la distribució de continents i oceans, més variable que no pensem al llarg dels temps geològics i d’enormes conseqüències per a les condicions climàtiques i ambientals a què es troben sotmesos els organismes Cal parlar del modelatge de l’escorça terrestre pels agents atmosfèrics i orgànics, que també contribueix a la diversificació i a la…