Resultats de la cerca
Es mostren 1619 resultats
Andreu Vallvé i Ventosa
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i…
Pere Lazaga Sabater
Cinematografia
Director.
Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de…
Selecciones Capitolio
Cinematografia
Marca distribuïdora de S.
Huguet, SA, companyia fundada a Barcelona el 1920 per Sadurní Huguet i Riba Es presentà amb la primera versió d’ Els quatre genets de l’Apocalipsi The Four Horsemen of the Apocalypse , 1921, Rex Ingram, amb un desplegament publicitari insòlit, "a l’americana", model que explotà i que no trigà a ser imitat per altres firmes, atesa la seva espectacularitat i eficàcia Gràcies a aquesta publicitat i sobretot a l’encert en la selecció de títols, la marca es convertí en una garantia d’èxit i qualitat La seva primera producció de l’anomenada Serie Oro Nacional, Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo…
asturià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal).
Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…
música de l’Havana
Música
Música desenvolupada a l’Havana.
Les pràctiques musicals europees arribaren a l’illa amb retard, per comparació a altres països llatinoamericans Tot i això, el 1605 es té la primera notícia d’un mestre de la capella de la catedral, Gonzalo de Silva, i, de final de segle, es coneix el Colegio de San Ambrosio, que inicià l’activitat de formació musical Al segle XVIII s’hi creà la capella musical de la Real y Pontificia Universidad de La Habana i, l’any 1776, s’hi inaugurà el Teatro Coliseo, preludi de la gran importància que havia de tenir la ciutat al segle següent, amb la difusió de l’òpera El segle XIX es caracteritzà per…
taijutsu

Alumnes de taijutsu al club Shintaikan
Arxiu Shintaikan
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès.
És una disciplina de combat del grup dels jujutsu, mètodes utilitzats pels samurais Les escoles antigues que utilitzaren aquesta denominació, que significa l’art ‘jutsu’ del cos ‘tai’, foren Asayama Ichiden ryu, Kaishin ryu, Nagao ryu, Yano ryu, Takagi ryu i Shinden Fudo ryu, entre d’altres Les escoles tradicionals, on tenen rellevància les tècniques utilitzades, són tant de defensa com d’atac, sense armes o amb armes de petites dimensions El 1951 el mestre Mochizuki Minoru fou enviat a Europa per divulgar diferents arts marcials japoneses Entre els seus alumnes cal destacar Jim Alcheik, que…
Mercedes Sosa
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant argentina Haydée Mercedes Sosa.
De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític asturià.
Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…
Agustí Macià i Pradell
Cristianisme
Religiós escolapi, director d’interns.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries en català i…
Carles Perelló i Secanell
Carles Perelló i Secanell
© Escola Pia
Pintura
Cristianisme
Religiós escolapi, pintor.
Biografia Entrà a l’escola Pia, on vestí la sotana a Moià el 16 de setembre de 1894 i hi professà el 20 d’agost de 1894 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de febrer de 1904 De salut malaltissa, fou destinat exclusivament a Tàrrega Ensenyà tres cursos a primària, i després impartí les assignatures de calligrafia, geografia, llatí i dibuix Molt volgut pels alumnes per la seva bonhomia i per la destresa calligràfica i pictòrica, compartí també amb ells la passió pel futbol i passà hores, fins i tot de la nit,…