Resultats de la cerca
Es mostren 1401 resultats
Francis Jean Marcel Poulenc
Música
Compositor i pianista francès.
Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…
música de Suècia
Música
Música desenvolupada a Suècia.
Música culta Durant algunes excavacions arqueològiques dutes a terme a Suècia foren descoberts diversos instruments, datats entre el segle XIII i el segle IX aC Es tracta, bàsicament, de trompetes de bronze, flautes, corns d’animals i algunes restes d’instruments de corda Sembla que la música tenia un paper important en les cerimònies religioses, sobre les quals es té molt poca informació Amb la introducció del cristianisme, hi arribaren nous gèneres musicals que s’organitzaren a partir de nous centres, les catedrals i els monestirs S’han conservat diversos manuscrits amb mostres del cant…
Les mostres d’arquitectura mendicant del Llenguadoc
Art gòtic
L’arquitectura dels ordes mendicants és molt rellevant en la gènesi d’una arquitectura gòtica al migdia de França, si bé no cal exagerar-ne la importància, com tampoc no seria just subestimar-la L’ús precoç dels procediments del gòtic septentrional i també la revaloració de la tipologia de la nau única es poden considerar dues aportacions essencials de l’arquitectura mendicant Tenint en compte la importància de Tolosa de Llenguadoc, antic centre dels corrents herètics de la primeria del segle XIII, aquesta ciutat també fou la primera gran fundació de l’orde dels predicadors, des d’on van…
Testimonis sobre la Barcelona del 1939
L’1 d’abril de 1939 s’acabava oficialment la Guerra Civil espanyola, tot i que la pau real havia de tardar encara uns anys llargs El nou règim es legitimava en la seva victòria militar, desitjada per molts, temuda per altres i acceptada amb més o menys resignació per la immensa majoria, tipa de violències, de morts, de gana i d’inseguretat La guerra s’havia acabat, però deixava al darrere un saldo feixuc de destruccions materials i de vides humanes perdudes Aquest desastre havia d’influir durament damunt de la societat durant els anys següents JM Fontana, cap provincial de FET y de las JONS…
Poble de Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes En primer terme un habitatge al fons, restes de la torre portal de migjorn J Bolòs En un replà no gaire extens, situat a ponent i a tramuntana de l’església de Santa Helena, hi ha vestigis de murs de diverses cases agrupades i les restes de les fortificacions que defensaven aquest vilatge Totes aquestes construccions eren els contraforts de la serra de Verdera, a la mateixa altura, amb relació al mar, que el cenobi de Sant Pere de Rodes Mapa 259M781 Situació 31TEG133863 Les ruïnes del poble són situades al costat de l’església per tant damunt la carretera,…
Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà
Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…
Guillaume de Machaut
Literatura francesa
Música
Compositor i poeta francès.
Vida Considerat el músic més important de la seva època, possiblement s’educà a Reims Cap al 1323 ingressà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, de qui fou secretari La seva primera composició datable, el motet Bone pastor Guillerme/Bone pastor qui pastores , dedicat a Guillem III de Trie, en aquell moment arquebisbe de Reims, és de l’any 1324 Recorregué Europa amb el seu patró, acompanyant-lo en les múltiples accions militars que emprenia Per recomanació del rei, el papa Joan XXII li concedí una canongia en expectativa a Verdun Lorena el 1330, una altra a Arràs Artois el 1332 i una…
,
Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…
Marçà

Marçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…
la Granja d’Escarp

La Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…