Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
liberalisme
Història
Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.
El liberalisme parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes Però el sentit precís del terme canvia segons el terreny específic al qual es refereix polític, econòmic, religiós, etc i s’ha modificat considerablement al llarg del temps En les darreres etapes de l’Antic Règim hom pot considerar com a liberals —bé que el mot concret no aparegué fins al començament del segle XIX, entorn de les corts de Cadis— els corrents ideològics de la Illustració i l’actuació d’aquells grups polítics que lluitaren contra la monarquia absoluta i els privilegis feudals En aquest…
economia de l’esport

Els èxits esportius esdevenen un valor dins de l’economia
NET EC
Esport general
L’economia de l’esport s’entén com una part de la disciplina de les ciències econòmiques i socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva econòmica.
Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès amb l’església de Sant Sadurní, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…
Malta

Estat
Estat insular d’Europa, situat al centre de la Mediterrània, uns 90 km al S de Sicília i uns 290 al N de Líbia; la capital és La Valletta.
La geografia Malta és constituïda per un petit arxipèlag que comprèn, a més de l’illa de Malta, les illes de Gozzo 67,1 km 2 i Kemmuna o Comino 2,8 km 2 i dues illes desertes Cominotto i Filforta L’illa de Malta és un bloc calcari de forma tabular de poca altitud la màxima és de 258 m, al S, que emergeix de la dorsal que separa la Mediterrània oriental de l’occidental És una gran plana mancada de rius, on, per la natura dels materials que la formen, es donen els fenòmens càrstics El clima és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 18,2°C i amb hiverns molt suaus 11,8°C…
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…
música de Berlín
Música
Música desenvolupada a Berlín (Alemanya).
Berlín començà a destacar en el camp de la cultura quan els Hohenzollern, electors de Brandenburg, l’escolliren com a capital del principat 1415 Convertida en un important centre de la vida artística i literària alemanya, mantingué aquesta hegemonia cultural fins ben bé la primera meitat del segle XX Música religiosa Les primeres notícies sobre la música religiosa a Berlín daten del segle XV, però la ciutat prengué una embranzida determinant amb la Reforma protestant, que s’hi difongué cap al 1539 La capella de la cort dels prínceps electors Staatskapelle fou molt activa ja des del darrer…
castell

Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
L'home de Talteüll: la cauna de l'Aragó
Excavacions de la cauna de l'Aragó, Talteüll, ~550 000-400 000 BP NS La cauna de l'Aragó Talteüll, Rosselló té un paper excepcional entre els jaciments del Paleolític inferior dels Països Catalans perquè ha conservat bé les evidències arqueològiques, entre les quals hi ha restes dels humans que la van ocupar, dels animals que caçaven i de les indústries o tècniques que empraven Aquestes evidències han estat ben estudiades, presentades i divulgades Des del 1964 Henry de Lumley hi organitza cada any una campanya d'excavació que dura uns quants mesos i sobre els materials obtinguts hi treballa…
La construcció de la xarxa d’autopistes
Construcció de la xarxa d’autopistes 1969-1979 L’origen de les autopistes se situa a Itàlia i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial En aquell moment, les autopistes van ser concebudes com a projecte estratègic amb finalitats militars Durant la postguerra, el creixement econòmic i la millora de la renda dels habitants en les economies occidentals van potenciar un espectacular augment del transport de mercaderies i passatgers De la mateixa manera, la ràpida expansió del trànsit automobilístic, que implicà l’afavoriment del transport privat en perjudici del transport públic, va obligar a…
El palau episcopal de Tortosa
Art gòtic
Pati central del palau, amb l’escala i la galeria volada del primer pis BT – GSerra El primitiu palau del bisbe de Tortosa, romànic, se situava al sud de la catedral La seva façana, en la mateixa línia que la d’aquest temple, s’obria a l’eix principal de la ciutat altmedieval, el carrer de la Creuera, i al carrer del Palau o pati de la Canonja Se’n conserven restes importants a l’interior dels números 12 a 18 d’aquest mateix carrer El creixement de la comunitat eclesiàstica a la segona meitat del segle XIII, unit a una major complexitat de les seves necessitats i a la voluntat de la jerarquia…