Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o…
Les gomfil·lals i les patel·larials
Les gomfillals Són líquens de tallus crustaci, típicament portadors d’hifòfors òrgans pedunculats que formen espores asexuals, amb apotecis dotats d’excípul ben diferenciat i d’ascs fissitunicats, no amiloides, amb espores hialines normalment septades D’afinitat principalment tropical, arriben al nostre país un parell de representants integrats a la família de les gomfillàcies Gomphillaceae Tenen tallus crustaci amb algues clorococcals i apotecis negres, amb marge propi biatorí els ascs, cilíndrics i bitunicats, octosporats, amb l’àpex poc engruixit les paràfisis, filiformes, ramificades i…
Ungles
Anatomia humana
Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa còrnia normal i…
Termografia mamària
Patologia humana
La termografia mamària és un mètode diagnòstic consistent en el registre fotogràfic de la mama amb una tècnica especial que mostra amb diverses tonalitats les zones que tenen temperatures diferents Aquesta tècnica es basa en el fet que tots els teixits de l’organisme desprenen una determinada quantitat d’escalfor, deguda a les reaccions metabòliques que tenen lloc a l’interior de llurs cèllules La quantitat d’escalfor despresa varia segons el grau d’activitat del teixit A més, la temperatura d’un teixit també varia segons el grau d’irrigació sanguínia que rep, ja que la sang, igualment,…
màquina d’estampar

Parts d’una màquina d’estampar de corrons
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que efectua l’estampació d’un teixit.
La màquina d’estampar de cilindres és constituïda per un gran tambor giratori al voltant del qual passa una gruixuda tela contínua, que fa de coixí, i una tela acompanyadora de cotó, anomenada empesa o bruts d’estampació damunt de tot, adaptant-se al tambor, passa el teixit que hom vol estampar Al voltant del tambor hi ha disposats els cilindres gravats, que exerceixen una pressió contra el tambor i, per tant, contra el teixit que hom estampa Cada cilindre estampa un color diferent, i llur nombre rarament passa de 12 Els cilindres gravats són formats per un gruixut embolcall…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…
El que cal saber del naixement
Si bé és freqüent que la respiració del nadó s’Iniciï en forma de plor, aquest fet no indica que l’infant sigui més o menys sa La respiració pot iniciar-se de manera progressiva, fins a Instaurar-s’hi amb tota normalitat, sense que l’infant plori, i no té cap utilitat provocar-li el plor donant-li cops al cul Quan acaba de néixer, el cos de l’infant és recobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dintre de l’úter i en els primers dies de vida Independent És preferible no treure-la perquè li és beneficiosa a més, desapareixerà als pocs dies,…
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
westerveldita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels sulfits i les sulfosals, de fórmula (Fe,Ni,Co)As.
Cristallitza en el sistema ortoròmbic Es presenta de color variable entre el gris i el blanc, opac i amb lluïssor metàllica Fou descobert a la mina La Gallega, a Ojén Màlaga, per un grup de geòlegs holandesos l’any 1971, i actualment tan sols es coneix a Màlaga i a Grenlàndia El seu nom ret homenatge al doctor JWesterveld, geòleg holandès
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor