Resultats de la cerca

El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…

Els nodes hi representen senyals o variables, i les branques, relacions entre variables La fletxa que porta la branca indica el sentit del flux del senyal, i la lletra associada, el factor de multiplicació transmitància que experimenta el senyal del node d’origen La variable corresponent a un node dependent pren un valor igual a la suma dels senyals incidents En conjunt, el fluxgrama representa un sistema d’equacions algèbriques lineals del tipus y 1 t = a 1 1 y 1 t + a 1 2 y 2 t + + a 1 n y m t y 2 t = a 2 1 y 1 t + a 2 2 y 2 t + + a 2 n y n t y n t = a n 1 y 1 t + a n 2 y 2 t + + a n n y…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Polo INTERPRETACIÓ José María Rodero el noi de la nit, Manuel Díaz González Don Felipe, James Hayler Silvestre, Arturo Fernández l’aprenent de lladre, Carlos Otero el noi, Ana Amendola la noia, Josep Sazatornil, Saza el pallasso ESTRENA Barcelona, 14101957, Madrid, 6101958 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia millor film espanyol Sinopsi L’anomenat…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Raül Contel Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE RContel FOTOGRAFIA RContel Eastmancolor i blanc i negre, normal MÚSICA Juanjo Díaz saxo INTERPRETACIÓ Montserrat Calvo Maria, RContel Raül, Manel Dueso Manel, Elizabeth Gil Lisa, Empar Moreno Empar, Pep Anton Muñoz Pep, Joan Potau Joan, Xedes Xedes ESTRENA Barcelona, 07091984 PREMIS Ministeri de Cultura 1983 nous realitzadors, Cinematografia de la Generalitat 1984 millor llarg català Sinopsi Vuit històries diferents que tenen com a nexe comú la soledat i que, per diferents motius, s’acabaran entrellaçant Maria,…

El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do també podien anar precedides…

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques…

Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o placeta dita…

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber Hi…

Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…

En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris l’edat cronològica, l’edat pedagògica segons els coneixements mesurats per proves objectives, l’edat psicològica segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els alumnes tot i tenir en compte aquestes…