Resultats de la cerca

Cursà matemàtiques i musicologia a la Universitat de Copenhaguen, on es doctorà el 1939 amb una tesi sobre J Haydn Parallelament estudià orgue i història de la música Un cop acabats els estudis, inicià una notable carrera com a pedagog Fou professor de la Universitat de Copenhaguen i president de l’Institut de Musicologia Tingué J Haydn com a centre d’interès dels seus estudis musicològics, i la seva tasca exercí una forta influència en les edicions i la recerca posteriors sobre la figura del músic austríac Fou editor general de la Societat Haydn 1949-51, dedicada a la publicació…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del rei de…

Estudià filologia romànica i musicologia a Estrasburg i París 1903-10 Ensenyà a la Universitat de Frankfurt 1927-64, on fou professor titular des del 1934 Després que tot el seu material i la seva biblioteca haguessin estat destruïts durant la guerra, fundà dues colleccions privades, la Musikwissenschaftliche Studien-bibliothek Biblioteca d’Estudis Científics, 1946-65 i la Summa Musicae Medii Aevi 1957-67, les quals inclouen uns quaranta volums, tots escrits i editats per ell També collaborà en publicacions i diccionaris d’àmbit internacional El seu principal interès fou la…

Durant la seva època d’estudiant de ciències econòmiques a la Universitat de Tòquio fou intèrpret de clarinet i estudià composició amb Saburô Moroi En acabar els estudis s’endinsà en el món de la banca, però el 1946 l’abandonà per dedicar-se exclusivament a la composició El 1949 obtingué el Premi Mainichi de Música Fou professor de diferents centres, i el 1973 arribà a ser el titular de composició de la Facultat de Música de Tòquio Les seves primeres obres eren influïdes pel postromanticisme, tot i que el seu Sextet de corda 1950 mostra ja un interès pel serialisme, i el Concerto…

El 1816 es traslladà a París per estudiar amb Pradher, A Reicha i I Moscheles Fou un dels virtuosos del piano més celebrats del segle XIX, i feu gires de concerts per tot Europa i Amèrica Del 1842 al 1874 exercí de professor al Conservatori de París i creà, juntament amb el seu germà Jacques Simon Herz, l’École Spéciale de Piano El seu interès pel piano el dugué a fundar una fàbrica de pianos i a inventar un aparell per a l’exercici dels dits que anomenà dactylon També mantingué una famosa sala de concerts amb el seu nom Escriví nombrosa música per a piano, entre la qual…

Fou crític musical del "Daily Telegraph" 1934-40, ensenyà a Oxford 1947-71 i collaborà en diversos diccionaris i enciclopèdies de música Tot i que els seus estudis inclouen música de totes les èpoques, s’interessà especialment pels segles XVII i XX, l’òpera i la música anglesa La seva edició, el 1925, de L’Orfeo, favola in musica , de C Monteverdi, significà l’inici d’una època d’interès i redescobriment de la música del Barroc primerenc Westrup és autor de biografies de compositors com H Purcell 1937, GF Händel 1938 i F Liszt 1940 Es preocupà per l’aplicació efectiva del mètode…

Estudià música i composició amb D Lilburn a la Universitat Victoria de Wellington Després de dedicar-se a la composició i a la docència al seu país, es desplaçà a Londres, on impartí classes a l’Ealing College of Higher Education del 1971 al 1986, any en què passà a residir a Sitges Director de diversos cors, com a professor convidat ensenyà també en universitats de la Gran Bretanya i dels EUA Small és autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen Music Society Education 1977 i Musicking A Ritual in Social Space 1995 Els seus escrits es caracteritzen per l’interès a…

Es formà al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València, on estudià les disciplines de piano, composició i direcció i on es graduà i obtingué el premi d’honor en contrapunt i fuga Director titular del Grup Contemporani de València, al capdavant d’aquesta agrupació ha estrenat internacionalment obres de compositors peninsulars És el fundador del Kambra Ensemble, grup a través del qual ha canalitzat el seu interès per la música electrònica i per la relació d’aquesta amb altres manifestacions artístiques Ha guanyat diversos premis, com ara el Premi de Composició de Música de…

Rebé educació musical, però es decantà per la teologia i la filosofia, que estudià a la Königsberg d’I Kant i JG Hamann Les seves investigacions sobre l’origen del llenguatge -que generaren, entre d’altres, el famós Tractat sobre l’origen del llenguatge , 1772- desvetllaren el seu interès per una música que recollís el caràcter d’una comunitat i no el de la individualitat genial del músic Publicà els fruits dels seus estudis amb un nom que ha passat a la posteritat volkslieder 'cançons populars' La seva teoria sobre la poesia popular, base de l' Sturm und Drang , afectà de manera…

Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn,…