Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Clemente Hernández Monclús
Culturisme
Fisioculturista.
Guanyà la primera edició del certamen Míster Olimpo competint en la talla mitjana 1969 Assolí la segona posició en la primera edició del trofeu Míster Catalunya on obtingué el títol de competidor més musculat 1969 Aspirà al títol de Míster Espanya el 1970 Exercí també d’entrenador i obrí el seu propi gimnàs a Tarragona Fou autor de diversos llibres sobre cultura física com El libro completo del culturismo 1993, Enciclopedia del culturismo 2000, Principios fundamentales del culturismo 1988, Anatomía muscular 1987 o Culturismo mejoramiento científico de la condición física 1981
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
La primera visita al pediatre
La primera visita al pediatre, després d’haver sortit de la clínica, convé realitzar-la quan el nadó té entre tres i quatre setmanes de vida És aleshores que acaba el període neonatal —de nadó—, i l’examen mèdic permet de comprovar si l’infant ha superat l’etapa sense problemes La visita s’inicia amb un interrogatori detallat als pares, per a determinar com ha evolucionat el nen durant les primeres setmanes de vida i esbrinar si s’ha produït alguna anomalia En aquesta visita, com en tots els controls de salut durant la infància, es pesa el nen i es pren mesura de diversos paràmetres,…
Heinrich Finke
Historiografia catalana
Medievalista alemany.
Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el…
Santiago Sobrequés i Vidal
Historiografia catalana
Medievalista i professor.
Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…
La travessa de l’Atlàntic
Les emigracions massives cap a Amèrica i cap a Austràlia, impulsades per les míseres condicions de vida de les classes treballadores europees del segle XIX —de les quals la fam a Irlanda de 1846-48 fou un exponent tan eloqüent com tràgic— i per l’atractiu de l’enriquiment fàcil que prometien les febres de l’or californiana i australiana, com també l’expansió del comerç del te amb l’Extrem Orient, provocaren un trànsit marítim sense precedents en la història Dos milions d’irlandesos i centenars de milers d’europeus d’altres procedències travessaren l’Atlàntic entre el 1840 i el 1860, la…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…
Connecticut

Connecticut. Casa victoriana a New Haven
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat de l’est dels EUA, al territori de Nova Anglaterra (12 997 km 2
; 3 276 000 h [est 1994]).
La capital és Hartford S'estén des del peu de la muntanya dels Apalatxes, trencat pels rius que baixen al nord, fins a la plana costanera El litoral, que forma la costa septentrional de l’estret de Long Island, ofereix molts abrics a la navegació El clima és temperat fred, amb una gran pluviositat a New Haven, 10°C de temperatura mitjana, 24,5° d’oscillació i 1 165 mm de pluja La vegetació natural de bosc atlàntic ha retrocedit cap a les muntanyes la major part del territori és coberta de conreus i pastures, molts dels quals de regadiu La xarxa fluvial és formada per eixos…
Carolina del Sud
Divisió administrativa
Estat del sud-est dels EUA.
La capital és Columbia Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera La costa és baixa i amb formacions deltaiques El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de coníferes La població ha…