La primera visita al pediatre, després d’haver sortit de la clínica, convé realitzar-la quan el nadó té entre tres i quatre setmanes de vida. És aleshores que acaba el període neonatal —de nadó—, i l’examen mèdic permet de comprovar si l’infant ha superat l’etapa sense problemes.
La visita s’inicia amb un interrogatori detallat als pares, per a determinar com ha evolucionat el nen durant les primeres setmanes de vida i esbrinar si s’ha produït alguna anomalia.
En aquesta visita, com en tots els controls de salut durant la infància, es pesa el nen i es pren mesura de diversos paràmetres, principalment la talla i el perímetre cranial. Aquestes mesures constitueixen un indicador del desenvolupament, però no es poden considerar aïlladament en cada ocasió, sinó que sempre s’han d’interpretar de manera relativa, en referència a l’evolució del mateix infant i a les mesures normals per a la comunitat en què viu.
Per tal de poder valorar adequadament el pes i les mesures del nen, cal utilitzar unes taules o gràfics on hi ha registrades les dades obtingudes per un estudi estadístic de la mateixa comunitat. No és aconsellable d’emprar taules elaborades en altres països, perquè el pes i la talla normals poden variar, per factors racials, alimentaris o ambientals.
En les taules de pes o de talla es poden registrar diverses dades per a cada edat. Sempre hi sol aparèixer el valor mitjà per a cada edat, que s’obté traient la mitjana aritmètica del pes que tenen tots els nens estudiats en aquesta edat. És un error considerar aquest valor mitjà com el valor ideal, ja que aproximadament la meitat dels nens hi estan per sobre i l’altra meitat per sota. En les taules o gràfics ben elaborats apareixen també d’altres valors, que delimiten el marge de pes o talla en què està la majoria dels nens de cada edat. Si el pes o la talla del nen queden fora d’aquest marge, pot ésser que hi hagi alguna alteració del desenvolupament. Així i tot, un infant pot tenir un pes o una talla per damunt del valor màxim o per sota del mínim i que això no signifiqui que pateixi cap trastorn. El més important és seguir el gràfic del seu propi desenvolupament i comparar-ne l’evolució amb la dels gràfics de mesures, per a observar si hi ha oscil·lacions equiparables. Mentre que el pes o la talla del nen es vagin incrementant de manera paral·lela a com ho fan els valors mitjans o extrems de la corba, es pot considerar que es desenvolupa de forma harmònica. També s’ha de comparar que tots els paràmetres comprovats tenen aproximadament la mateixa diferència amb respecte al valor mitjà respectiu. Així, si el pes és habitualment un 25% superior al pes mitjà, seria normal que la talla també fos un 25% superior a la talla mitjana. Per contra, pot suggerir una alteració del desenvolupament una modificació del pes que passi d’estar un 25% per damunt de la mitjana a estar-hi un 10% per sota, especialment si la talla continua estant per damunt de la mitjana.
A més de registrar els paràmetres del desenvolupament físic de l’infant, també s’efectua un examen neurològic detallat, per a avaluar-ne el desenvolupament psicomotor. Se’n comprova l’activitat, el to muscular, els reflexos, i s’examinen els òrgans dels sentits. Si el nen es desenvolupa normalment, pot comprovar-se com va adquirint les distintes funcions psicomotores pròpies de cada edat, tal com s’indica en l’article corresponent. També en aquest cas es té en compte que hi ha un ampli marge de variació en la velocitat de maduració dels infants, i que l’inici d’algunes activitats neurològiques pot variar d’una comunitat a una altra, per diferències culturals i racials. Per aquesta raó, per tal de comprovar adequadament si la maduració psicomotora d’un nen es produeix amb normalitat, cal comparar-la amb les dades obtingudes en estudis estadístics de la mateixa comunitat.
La visita al pediatre es completa amb un examen mèdic general, que comprèn l’auscultació cardíaca i la pulmonar, la palpació abdominal, l’examen del nas, gola i orelles i l’exploració de l’aparell locomotor. Una de les parts del cos que s’examina amb especial atenció en les primeres visites és el maluc, perquè és important determinar com més aviat millor si el nen presenta luxació congènita. Tal com s’indica en el capítol corresponent, la diagnosi precoç d’aquest trastorn, mitjançant les maniobres adequades, permet d’instaurar-hi un tractament molt més simple i eficaç en aquesta etapa que no pas quan l’infant ja camini.