Resultats de la cerca
Es mostren 2706 resultats
Santa Maria de l’Om (Masarac)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de ponent, amb la façana, la part superior de la qual fou alterada en època barroca F Tur L’església de Santa Maria de l’Om, que constitueix una de les poques restes del que fou l’antic priorat d’aquest mateix nom, és situada a uns 500 m a llevant del seu cap de municipi, al veïnat del Priorat Aquest petit nucli de població és format per quatre masies escampades i l’església, vora la riba esquerra de la riera d’Anyet, que s’aixecà en un indret ja habitat en època romana Mapa 220M781 Situació 31TDG985891 Per arribar-hi cal agafar el camí que hi…
Restes d’una església al cementiri de Cabanes d’Empordà
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el mur pertanyent al costat de tramuntana d’un edifici que era capçat per un absis de planta semicircular F Tur El cementiri municipal de Cabanes és als afores i a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del Rec del Molí Mapa 258M781 Situació 31TDG983841 Des del nucli de Cabanes, un camí de terra porta fins al cementiri Des de l’exterior, al costat septentrional, hi ha les restes de l’església que han estat integrades al mur del clos cementirial Història No coneixem la dedicació que tingué aquesta església, ni, tampoc, notícies històriques que s’hi…
xarxa

Pescadors de Cambrils revisant les xarxes de pesca
© C.I.C - Moià
Pesca
Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se’n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta.
Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l’extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits Les xarxes són anomenades filats i, preferentment, arts
Vidreres
Vista general de Vidreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al sector sud-oriental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sils N, Caldes de Malavella N-NE, Tossa de Mar SE, Lloret de Mar S i Maçanet de la Selva W Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral puig Ventós, 419 m alt, el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la proximitat…
Argençola

Vista parcial d’Argençola (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la zona de transició amb la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…
Sant Vicenç d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual encara és visible la planta una nau amb transsepte i absis semicircular F Tur L’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, molt enrunada actualment, és situada a uns 200 m vers llevant del veïnat de les Corts, que es troba a migjorn d’Empúries, a tocar de la mota de la riba dreta del rec del Molí o Ter Vell El nucli de poblament és format per un conjunt de masies al peu del turó de les Corts Mapa 295M781 Situació 31TEG095637 Per anar-hi cal seguir el vell camí que porta d’Empúries i l’Escala al veïnat…
Castell de Callús
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el conjunt de les ruïnes del castell de Callús des del costat nord-occidental A primer terme hom hi pot veure algun pany de mur del clos Corona el turó el basament d’una torre cilíndrica A Mazcuñan-F Junyent Aquest castell té les seves restes situades dalt un turó que es dreça vora el poble, vers tramuntana, a la riba esquerra del Cardener Long 1°46’52” — Lat 41°47’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà dreta, prop del quilòmetre 9, un petit grup de cases, anomenat el Raval del Cavaller, on s’inicia el…
Sant Salvador de Casesnoves (Illa)
Art romànic
Situació Detall de l’absis decorat amb arcuacions llombardes, sense lesenes, propi de l’arquitectura del segle X ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al costat del castell de Casesnoves, a la riba esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior Història Sant Salvador de Casesnoves fou la parròquia del llogaret de Casesnoves, documentat per primera vegada l’any 1076, en què es fa esment del villarunculo de Casesnoves La primera referència, encara que indirecta, de l’…
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes
brando (CC BY 2.0)
Temple
Part alta de l’antiga Atenes, situada en un altiplà calcari, a 100 m sobre el nivell de la ciutat.
Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…